Àlex Rigola (Barcelona , 1969 ) és un director i actor teatral català .[ 1] director artístic del Teatre Lliure entre 2003 i 2011,[ 2] La Biennale di Venezia entre 2010 a 2016.[ 3] Teatros del Canal Natalia Álvarez Simó ,[ 4] repressió policíaca al referèndum celebrat l'1 d'octubre.[ 5]
[ 1] Es va diplomar en interpretació a l'Institut del Teatre , i va començar la seva trajectòria teatral com a intèrpret, tot i que posteriorment es va decantar cap a la direcció d'espectacles per tal d'explorar noves vies de creació escènica. L'any 1997 va fundar la companyia Kronos Teatre, que va presentar al Festival de Sitges i amb la que va fer obres com Kafka: El procés (1997), Les troianes (1998), La màquina d'aigua (1999) i Un cop baix (2000). L'any 2000 va muntar una arriscada versió del Titus Andrònic de Shakespeare per al Festival Grec , i a partir d'aquell moment van seguir les posades en escena i la successió de premis.
Després de la mort de Josep Montanyès , que era el director artístic del Teatre Lliure, i la renúncia de Lluís Pasqual , l'any 2003 Rigola accedeix al càrrec, i d'ençà llavors ha prioritzat l'explotació de produccions pròpies i la importació d'espectacles de l'avantguarda teatral europea.[ 6] Biennal de Venècia ,[ 7] [ 8] The End , una obra que el mateix Rigola va descriure com "un narco-mex-spaghetti-western teatral".[ 9]
Rigola està molt influït per directors teatrals alemanys com Frank Castorf i Thomas Ostermeier , i les seves direccions escèniques han anat incorporant elements com la dansa contemporània , les videoprojeccions i l'actuació de discjòqueis en directe, en un llenguatge que es caracteritza pel dinamisme constant i la multiplicitat d'impactes visuals i sonors.
Obra
Ha dirigit i adaptat les següents obres:[ 1]
Camí de Wolokolamsk (I) , de Heiner Müller (1996)[ 10] Kafka: El procés , de Franz Kafka (1997)Les Troianes , d'Eurípides (1998)La màquina d'aigua , de David Mamet (1999)Un cop baix , de Richard Dresser (2000)Titus Andrònic William Shakespeare (2000)Les variacions Goldberg , de George Tabori (2000)Suzuki I i II , d'Alexei Xipenko (2001)Woyzeck , de Georg Büchner (2001)Ubú , d'Alfred Jarry (2002)[ 11] Juli Cèsar , de William Shakespeare (2003)Cançons d'amor i droga , d'Albert Pla , Pepe Sales , Judit Farrés i Àlex Rigola (2003)[ 11] Glengarry Glen Ross , de David Mamet (2003)Santa Joana dels escorxadors , de Bertolt Brecht (2004)Ricard 3r European House , d'Àlex Rigola (2005)Largo viaje hacia la noche , d'Eugene O'Neill [ 10] Arbusht , de Paco Zarzoso (2006)La nit just abans dels boscos , de Bernard-Marie Koltès (2007)2666 , de Roberto Bolaño , Pablo Ley i Àlex Rigola (2007)Der fliegende Holländer , òpera de Richard Wagner (2007)El buñuelo de Hamlet , de Luís Buñuel i Àlex Rigola (2008)[ 10] Rock'n Roll , de Tom Stoppard (2008)Días mejores , de Richard Dresser (2009)Nixon Frost , de Peter Morgan (2009)[ 11] Gata sobre teulada de zinc calenta , de Tennessee Williams (2010)[ 12] LabCanal Havanera: Argelès sur Mer (2011)[ 13] Tragèdia , d'Àlex Rigola (2011)[ 14] The End , d'Àlex Rigola (2011)[ 9] MCBTH [ 15] Coriolà [ 16] [ 17] Migranland , d'Àlex Rigola (2013)[ 18] Madama Butterfly Giacomo Puccini (2013)[ 19] Maridos y mujeres , de Woody Allen (2013)[ 20] El policía de las ratas , de Roberto Bolaño (2013)[ 21] Incerta Glòria de Joan Sales (2015)[ 22] Marits i Mullers de Woody Allen (2015)[ 23] El Público de Federico Garcia Lorca (2015)[ 24] Ivànov d'Anton Txèkhov Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers (2020)A més, ha fet la direcció escènica de El cancionero de palacio (2003).[ 10]
Premis
Alguns dels premis que ha aconseguit són:[ 10]
2000: Premi de la Crítica al millor director, per La màquina d'aigua i Un cop baix [ 1]
2000: Premi José Luis Alonso per a joves directors de l'Asociación de Directores de Escena, per Titus Andrònic [ 1]
2001: Premi Butaca al millor director de teatre i millor muntatge teatral, per Titus Andrònic
2001: Premi de la Crítica al millor director, per Titus Andrònic
2003: Premi Enderrock al millor espectacle musical, per Cançons d'amor i droga
2006: Premi No‐Todo al millor muntatge d'arts escèniques, per Largo viaje hacia la noche
2008: Premi Internacional Terenci Moix per l'espectacle de l'any, per 2666 [ 7]
2008: Premi de la Crítica al millor espectacle teatral, millor dramatúrgia i millor escenografia, per 2666
2008: Premi Qwerty a la millor adaptació d'una novel·la a un altre format, per 2666
2009: Premi Max al millor espectacle teatral i la millor escenografia, per 2666 [ 1]
2009: Premi de la Crítica al millor espectacle teatral, per Rock'n'roll
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Àlex Rigola ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . ↑ Ubú reina en Venecia El País (castellà) ↑ [enllaç sense format ] http://www.lavanguardia.com/cultura/20160829/404267089926/antonio-latella--nuevo-director-bienal-venecia.html ↑ Àlex Rigola codirigirà els Teatros del Canal amb Natalia Álvarez Simó Diari Ara , 28/07/2016↑ Redacción «Àlex Rigola dimite como director artístico de los teatros del Canal de Madrid » (en castellà). La Vanguardia ↑ El Teatre Lliure Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine . al web de la Generalitat de Catalunya (Consulta: 27/11/2013)↑ 7,0 7,1 Gracia Querejeta, Jaume Aragall, Manuel Oliveira i Eugenio Trias, premis Terenci Moix 2008 VilaWeb , 17/4/2008 ↑ Àlex Rigola dirigirà la Biennal de Venècia de Teatre dos anys més Ara ↑ 9,0 9,1 El final d'Àlex Rigola al front del Teatre Lliure de Barcelona 20 minutos ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Àlex Rigola Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine . al web de la ADE (castellà) ↑ 11,0 11,1 11,2 La Biennale di Venezia. Teatro. Direttore (italià) ↑ Àlex Rigola revisa 'Gata sobre teulada de zinc calenta' El Periódico ↑ Àlex Rigola aprofundeix sobre la Guerra Civil en un laboratori d'investigació teatral a Salt Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine . a Aragirona.cat, 27/8/2011↑ Un poema mediterrani i nietzschenià sobre els orígens de la tragèdia creat per Àlex Rigola clourà el Festival Grec 324.cat , 22/7/2011↑ Àlex Rigola convida a tornar a veure 'MCBTH' als qui van pagar l'entrada de la "desastrosa" estrena a Salt Ara ↑ teatro: coriolà, de àlex rigola Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine . a Lamono, 9/3/2012 (castellà) ↑ Rigola utiliza 'Coriolà' para reflexionar sobre el desgaste de la democracia La Vanguardia (castellà) ↑ El dramaturg Àlex Rigola invita a posar-se a la pell d'un immigrant amb 'Migranland' Europa Press , 26/11/2013↑ Àlex Rigola assaja una ‘Madama Butterfly' essencial a La Fenice Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine . a Ara ↑ La cruda obscenidad de la pareja frente al diván del público El País (castellà) ↑ Rigola vuelve a Bolaño El País (castellà) ↑ Rigola “acaricia” ‘Incerta glòria L'ara ↑ Dos en un sofà El Periódico , 13/09/2015↑ [http://cultura.elpais.com/cultura/2015/10/30/actualidad/1446201273_095939.htm [Enllaç no actiu ] Cuando la doctrina desata su cabellera a El País ,02/11/2015(castellà)
