|
Lydie Salvayre
Lydie Salvayre, nascuda Lydie Arjona (1948), és una escriptora d'origen català en llengua francesa, que va guanyar el Premi Goncourt 2014. BiografiaLydie Salvayre és filla d'una parella de republicans espanyols refugiats al sud de França després de la Guerra Civil espanyola. El seu pare és andalús i sa mare, catalana.[1] La infantesa de Lydie Salvayre va transcórrer a Autariba, prop de Tolosa de Llenguadoc, a l'entorn humil de la colònia de refugiats espanyols. No té el francès com a llengua materna. És per mitjà de la literatura que va descobrir el francès. Després del batxillerat, va estudiar Lletres a la Universitat de Tolosa. El 1969, començà a estudiar medicina. Després d'obtenir els diplomes de Lletres i de Medicina, s'especialitzà en psiquiatria a Marsella, on va exercir diversos anys com a psiquiatra a la clínica de Bouc-Bel-Air. Lydie Salvayre començà a escriure a finals dels anys 1970. El 5 de novembre de 2014, Salvayre va guanyar el Premi Goncourt, la major recompensa literària francesa, amb la novel·la Pas pleurer, que tracta de la Guerra Civil espanyola i l'exili.[2] La trama transcorre durant els primers temps de la guerra a Catalunya i Mallorca i mescla la veu de l'escriptor Georges Bernanos amb els records reals que la mare de l'autora –Montserrat Monclús Vaqué– li ha transmès.[3][4] L'obra de Salvayre s'ha traduït a vint llengües. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lydie Salvayre
|
||||||||||||||||||||||||
