|
Lluís Bonifaç i Massó
 Lluís Bonifaç i Massó (Valls, 1730 - Valls, 1786) fou un escultor català, un principals exponents de l'escultura barroca catalana. BiografiaFamíliaEl seu besavi Lluís Bonifaç el Vell (Tolosa de Llenguadoc, ? - Riudoms, Baix Camp, 1697) visqué a Barcelona, Valls i finalment a Riudoms. Realitzà principalment retaules, i també va crear una caixa per un orgue. Va ser el fundador de la nissaga d'escultors Bonifaç. El seu avi Lluís Bonifaç i Sastre (Barcelona, 1683 - Valls, 1765) fou aprenent de Llàtzer Tramulles i realitzà principalment retaules. Creà una escola d'escultura a Valls. El seu germà Francesc Bonifaç Massó (Valls, 1735 - Tarragona, 1806) visqué a Tarragona, on realitzà moltes de les seves obres. L'any 1771 va entrar com alumne a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid.[1] InfànciaLluís Bonifaç i Massó va néixer el dia 5 de maig de l'any 1730 a Valls. El seu pare es deia Baltasar Bonifaç i la seva mare Francisca Massó. Va ser batejat dos dies després del seu naixement a la parròquia de Sant Joan, amb Josep Massó (padrí matern) i Maria Àngels (padrina paterna) com a padrins de bateig. A Lluís se li van posar tres noms: Josep, Pere i Lluís. Ell és conegut amb el tercer d'aquests noms, és a dir, Lluís. Se sap poca cosa dels seus primers anys de la seva vida, i els documents que s'han conservat expliquen tres aspectes que van representar la seva vida: l'amor a la naturalesa, la religiositat que ell tenia i la vocació per l'aprenentatge i la realització de l'escultura. Una malifeta que va fer de petit ens demostra la seva vocació per l'escultura. Ell solia ajudar a la santa missa perquè tenia uns sentiments molt forts per aquests actes i això va fer-li brotar l'espontània afició que sentia per l'escultura.[2] Vida adultaEn el començament del que es podria considerar la seva vida adulta, la seva germana Francesca, es casà amb el reusenc Francesc Bellvé, ebenista i escultor amb qui més tard col·laboraria. Als 23 anys es casà amb Maria Miracle, amb la qual tingué tres filles: Teresa (1754), Úrsula (1756), Tecla (1760) i per altra banda també, durant el seu matrimoni, concebé dos fills barons: Sinforià i Lluís (1756). Lluís morirà al cap de poc de nàixer i Sinforià dedicaria la seva vida a la religió catòlica i farà carrera com a eclesiàstic. Al llarg de la seva vida adulta, donà mostres constants de la seva religiositat tant en l'àmbit personal com en el de producció artística. Un exemple d'aquesta característica de l'autor, es pot apreciar en el moment de la inauguració del retaule de Sant Aleix. En paraules del mateix Bonifaç, no construí el retaule per a mostrar les seves qualitats com a escultor, sinó que ho feu per exaltar el seu sentiment religiós. Per altra banda, també va fer una sol·licitud per entrar a l'orde de frares mínims de Sant Francesc. Ja cap a l'any 1784, començà a donar mostres d'una pèrdua de facultats que l'obligaren a fer testament el 30 d'agost. Tot i que sembla que al setembre de 1785, Bonifaç mostrà una lleu millora, finalment acabaria morint dos mesos més tard al municipi de Valls. AprenentatgeLa seva vocació per l'escultura es presenta com una qualitat innata, pel fet que prové de la professió dels seus tres precedents. A part d'això, s'ha d'afegir que l'ambient de casa seva (lloc que era visitat per deixebles que anaven a rebre ensenyament del seu padrí), un taller espectacular amb una producció contínua d'imatges i retaules, va fer ue la vocació de Lluís Bonifaç es veiés clarament definida. Referent als seus estudis, tan sols se sap que ell no va sortir de casa per a estudiar, ni amb cap mestre (com era costum en aquells temps), sinó que ell en va aprendre basant-se amb la tècnica escultòrica del seu pare i principalment del seu padrí, que va fundar a Valls, la casa i escola de l'escultura. No se sap exactament quan va començar el seu aprenentatge, tan sols se sap que va acabar amb 22 anys, l'any 1752, quan va esculpir un retaule de Sant Jeroni per l'església de Sant Miquel del Pla de Tarragona. A l'edat de 35 anys, Lluís Bonifaç rebé el nomenament d'Acadèmic de Mèrit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Per la necessitat d'un bon reconeixement artístic, Bonifaç havia enviat alguns dibuixos i una peça de baix relleu, per ingressar a l'acadèmia. La primera notícia que va rebre fou la carta del seu amic Joan Pau Canals on se li comunicava que tant ell com el seu avi rebrien reconeixement i se'l declarava hàbil i lliure per exercir la seva professió sense necessitat d'incorporar-se a cap gremi ni ser controlat pels síndics. Per a formalitzar el nomenament, l'abat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet fou l'encarregat de fer arribar els documents corresponents a Bonifaç, a més d'obsequiar-lo amb l'espasa que tenia dret a utilitzar com a nou membre de la Reial Acadèmia de San Fernando.[3] Durant el procés d'auto formació del seu talent com artista van predominar tres elements que ell va fer servir molt: publicacions i gravats de caràcter artístic, estudi de les millors escultures que va tenir al seu abast i l'observació del natural.[4] Obres[5]
Referències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Bonifaç i Massó |
||||||||||||||||||||||
