Kerkebeek
El Kerkebeek (‘riera de l'església’) és un riu de Flandes Occidental a Bèlgica. D'una llargada d'uns vint-i-quatre quilòmetres, naix al nord de la ciutat de Torhout i desemboca al Mar del Nord via el Zuidervaartje i el Leopoldkanaal.[1] El llit natural va ser modificat sovint al llarg del darrer mil·lenni: va ser rectificat, eixamplat, entubat, amagat… Excepte al curs superior, a la primeria del segle xxi, a la conca del riu, no en quedaven gaires trams amb ribes naturals, fins que van començar les obres de renaturalització al primer quart del segle xxi.[2] Històricament, desembocava al Zuidleie, com es deia el curs superior del Reie abans de la canalització, davant de les muralles de Bruges,[3] prop de la Katelijnepoort, porta de la ciutat. Per la industrialització, des del segle xix, tots els cursos d'aigua majors de la regió van esdevenir clavegueres obertes. El 1973 a Bruges comença el sanejament del riu Reie,[4] riu pintoresc si mai n'hi hagué, però molt pol·luït per desaigües industrials pudents que venien d'amunt, que desagradaven igualment riberencs, turistes i pintors de diumenge. Se cercava aigua neta per a reemplaçar les aigües negres molt pol·luïdes. El batlle d'aleshores, Michel van Maele (1921-2003) va decidir separar les aigües dels canals del centre històric de l'aflux d'aigua pudent del Canal Gant-Bruges, originari de la indústria de Gant i com a desviació de les aigües del Leie, de Flandes francès. A la ciutat de Bruges van començar obres gegantesques per construir clavegueres per separar les aigües negres de les aigües del Reie i de les aigües de pluja. D'aleshores ençà, aigua més neta d'estanys dels afores i uns rierols com el Kerkebeek alimenten el Reie, conduïdes sota el canal circular fora de les muralles que queda pudent.[5] Malgrat que l'aigua del canal circular també a poc a poc es vagin millorant, avui (2023) encara no ateny les normes de qualitat preconitzades per la Unió Europea.[6] L'abril de 2018 les autoritats han signat un «contracte de riera» que uneix administracions (municipis, direcció de medi ambient, regió de Flandes) i riberencs per realitzar un pla que torni a vitalitzar el riu de la font fins cap a la desembocadura. Per això es renaturalitzen trams formigonats i es reobren trams sebollits, es creen noves zones inundables i boscs de ribera, a més de senders-natura. Creant un riu viu, tornant a donar-li espai, també es minva el risc de negament d'urbanitzacions a la ribera, que no sempre es van construir pensant en les variacions del cabal de l'aigua.[7][8][9] Afluents principals[10]
Referències
Bibliografia
|