|
Juan de Lara e IrigoyenJuan de Lara e Irigoyen (castellà: Juan de Lara) (Vigo, 16 de maig de 1809 - Madrid, 4 d'octubre de 1869) va ser un militar i polític gallec, ministre durant el regnat d'Isabel II. BiografiaFill del tinent coronel Agustín de Lara, natural de Cartagena, i de Josefa de Irigoyen y de la Quintana, que ho era de Buenos Aires, germana de Matías de Irigoyen. Era primer dels Generals Marquès del Duero i Marquès de l'Havana. Va ingressar en la Guàrdia Reial en 1825 com a alferes i va aconseguir el grau de tinent general d'Infanteria en 1852. En 1841 va ser nomenat Capità General de les Províncies Basques i el 1843 fou ascendit a Mariscal de Camp. En 1844 va ser nomenat Governador Militar de Cadis i en 1850 Comandant General del Campo de Gibraltar. Fou diputat per Cadis en 1844 i per Canàries en 1846.[1] Del 13 de gener de 1852 al 16 d'abril de 1852 fou President de la Diputació Provincial de Saragossa.[2] En 1852 va ser nomenat Capità General de Navarra. Va ser Ministre de la Guerra entre el 13 de juny de 1852 i el 27 de novembre de 1852 i després entre el 14 de desembre de 1852 i el 14 d'abril de 1853.[3] En 1853 va ser nomenat Capità General de Castella la Nova, en 1863 de València, en 1866 de les Illes Filipines i novament de València fins a 1867. En 1853 fou nomenat senador vitalici.[4] Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||||
_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg){kind=small}
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
