Josepa Vilaret
Josepa Vilaret (segle XVIII - Barcelona, 28 de maig de 1789)[a] va ser una veïna de la capital catalana, protagonista de les protestes viscudes a la ciutat l'hivern de 1789 conegudes amb el nom del Rebomboris del pa. Fou detinguda el primer dia de la revolta, 28 de febrer; sentenciada a mort i executada a la forca tres mesos després.[3][4][5] Poc es coneix de la vida de La Negreta anterior als fets del 1789. Era mare d'una família nombrosa, i mantenia forts lligams amb les seves conciutadanes, exercint de líder en la seva comunitat.[3] Els Rebomboris del paEntre l'agost de 1788 i el febrer de 1789, el preu del pa a Barcelona va pujar al voltant d'un 50%. Això va ser degut a diferents factors: les males collites, la privatització del Pastim municipal (la fleca central de la ciutat)[6] i l'especulació dels productors.[3] Els preus d'altres béns de consum bàsic, com la carn, el vi o l'oli, també van disparar-se. A l'època, les protestes populars sovintejaven -com l'avalot de les quintes de 1773 o la Revolució Francesa, del mateix 1789- i, tot sovint, aquestes sorgien espontàniament. Les classes baixes van ser les més afectades per aquestes pujades i les dones van ser les que van viure-ho de primera mà, ja que elles tenien la responsabilitat de comprar les vitualles per a la família. Així, les veïnes de Barcelona van ser responsables de prendre la metxa, incitant al poble a la rebel·lió.[3][7] La primera jornada, el dissabte 28 de febrer, van ser detingudes 6 persones, entre les quals, Vilaret. Diumenge, 1 de març, els ciutadans van incrementar la pressió contra el govern de la ciutat i exigien l'alliberament dels empresonats. Inclús van sonar les campanes de la Catedral tocant a sometent. Dilluns, 2 de març, el capità general, el Comte de l'Asalto, va acceptar la rebaixa dels preus i el rebombori va terminar. Dies després, Madrid va deposar el capità general i el seu substitut, el Comte de Lacy, va desfer tots els acords i va iniciar un període de repressió. Com a mesura exemplificant, Lacy va ordenar l'execució dels 6 rebels.[7][8] Va instal·lar-se un cadafal prop d'on ara es troba la Plaça de Catalunya, i va decretar-se l'execució pública dels amotinats el 28 de maig. No obstant, la ciutadania va rebutjar assistir-hi, en senyal de protesta.[9] HomenatgesEl consistori barceloní va oficialitzar l'any 2023 el canvi de nom del Carrer del Duc (antic carrer Duc de la Victòria, en homenatge al general Baldomero Espartero), que va passar a dir-se Josefa Vilaret.[10] A més, el març del mateix any, va ser una de les dones incloses per l'Ajuntament de Barcelona en la campanya Ciutat de Dones.[9] El llibre La Negreta i altres veus emmudides (Jordi Fernando, 2021) narra la història de set dones silenciades per la història, sent Josepa Vilaret qui li dona títol.[11] NotesReferències
Bibliografia
Vegeu tambéEnllaços externs
|