Josep Franquesa i Gomis
Josep Franquesa i Gomis (Barcelona 1 de desembre de 1855 [1] - 6 de novembre de 1930 [2]) fou un poeta, crític literari i polític català.[3] Fill de Joan Franquesa i Bertran natural de Sant Feliu de Guíxols i de Càndida Gomis i Gibert natural d'Igualada. Es doctorà en filosofia i lletres i fou catedràtic de literatura a la Universitat de Barcelona. Col·laborà a nombroses revistes com La Renaixença, Joventut i La Veu de Catalunya i en va fundar d'altres com La Ilustració Catalana, La Llar i La Familia Cristiana. En el terreny polític, el 1898 presidí la Lliga de Catalunya i alhora fou vicepresident de la Unió Catalanista. Fou mestre en gai saber el 1883, mantenidor dels Jocs Florals de 1900 i de 1917. Va prologar La punyalada de Marià Vayreda i Vila.[4] El 1896 fou un dels tres membres de la Comissió tècnica dels Jocs Florals de Barcelona que va premiar l'obra de Pompeu Fabra Contribució a la gramàtica de la llengua catalana. També va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Va ser Vicepresident de l'Ateneu Barcelonès en el mandat 1896-1897. Obres
Referències
Enllaços externs
|