Joana de França (duquessa de Bretanya)
Joana de França o Joana de Valois (1391 - 1433), filla de Carles VI de França i la seua esposa Elisabet de Baviera-Ingolstadt, fou duquessa consort de Bretanya de 1399 a 1433 pel seu matrimoni (el 1396, quant tot just tenia cinc anys) amb el duc Joan V l'Anglòfil. Els comtes de Penthièvre no havien renunciat a Bretanya, que havien perdut de resultes de la guerra de les dues Joanes i del tractat de Guérande (1365). Van convidar Joan VI a una festa que donaven a Châteauceaux (avui Champtoceaux), Joan hi va anar i va ser arrestat (1420). Els Penthièvre van fer córrer llavors el rumor de la seva mort i el canviaven de presó cada dia. Joana de França o de Valois va apel·lar a tots els barons de Bretanya i va assetjar un per un tots els castells dels Penthièvre. Es va acabar apoderant de la comtessa vídua de Penthièvre, Margarida de Clisson, que es va veure obligada a alliberar al duc. Es va casar a París el 19 de setembre de 1396 amb Joan V l'Anglòfil (també conegut com el Savi o el Prudent (sovint com Joan VI), fill hereu de Joan IV el Conqueridor, duc de Bretanya, del qual va tenir:
|