|
Joan XXIII de Pisa
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415. Nascut com Baldassare Cossa, va ser senyor de Bolònia des del 1403[1] i el 1404 va comprar Faenza a Astorre Manfredi, que mantenia una llarga guerra amb Alberico da Barbiano per 25.000 florins.[2] Va ser escollit Papa el 1410 pel Concili de Pisa. Aliat amb Lluís II de Provença tornà a Roma i prengué possessió de la seu del Vaticà i derrotaren Ladislau I de Nàpols a la batalla de Roccasecca el 1411,[3] però aquest va tenir temps per reagrupar-se i el 12 de juliol Lluís va tornar a Roma, però el 3 d'agost la manca de diners i el descontentament dels seus líders el van obligar a tornar definitivament a la Provença. Ladislau va aprofitar el desordre a Itàlia per ampliar el seu regne, apropiant-se dels Estats Pontificis atacant el 1413 fent fugir Joan XXIII i els seus cardenals hagueren de fugir de Roma[4] a Florència, on demanà la protecció de l'emperador Segimon (1410-1437), qui era al nord d'Itàlia mirant de convocar un concili que posés fi al Cisma d'Occident. El 30 d'octubre del 1413, l'emperador Segimon convidà Benet XIII, Gregori XII, Joan XXIII i tota la Cristiandat al Concili General de Constança, convocat per a l'1 de novembre del 1414. Excomunicat en el Concili de Constança el 1415, va ser nomenat bisbe de Frascati per Martí V, i el 1416 perdé la senyoria de Bolonia, per una revolta que la posà en mans d'Anton Galeazzo Bentivoglio.[1] Mort el 1419, està enterrat a Florència, dins del Baptisteri, en un monument fúnebre obra de Donatello i de Michelozzo. Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan XXIII de Pisa |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
