Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Joan Oller i Rabassa

Plantilla:Infotaula personaJoan Oller i Rabassa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 maig 1882 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareNarcís Oller i Moragas Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Oller i Rabassa Modifica el valor a Wikidata

Joan Oller i Rabassa (Barcelona, 21 de maig de 1882 - Barcelona, ­21 de novembre de 1971[1]) fou un novel·lista català, fill de Narcís Oller i de Moragas.

Biografia

Exercí l'advocacia. Col·laborà a "La Renaixença", "Joventut" i "Garba", entre altres publicacions. Publicà el seu primer conte a "La Veu de Catalunya" el 1899. S'inicià amb novel·les menors, de to sentimental i ambient barceloní. Després conreà l'anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà. Quan mataven pels carrers (1930) —traduïda al francès—, és la seva novel·la més reeixida i parla de les lluites socials dels anys vint. A part de novel·les i contes també escriví una biografia de Víctor Català i obres de teatre.[2]

El 1907 va guanyar el premi extraordinari de la Copa Artística als Jocs Florals de Barcelona per l'obra La carretera.[3] A més, en va ser secretari el 1914 i mantenidor el 1934.

Obres

Novel·la

  • La rosella (1904)
  • L'estàtua (1917)
  • Quan mataven pels carrers (1930), premi Fastenrath
  • La barca d'Isis (1933)
  • Amb el bec i amb les dents (1936)
  • Home endins (1952)
  • La història d'uns secrets (1953)
  • La maltempsada (1962), sobre la guerra civil espanyola
  • El serpent de Laocoont (1964), premi Fastenrath[4]
  • Complexos diabòlics (1972), Premi Inmortal Ciudad de Gerona [5]

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[6]

  • La carretera (1907), premi extraordinari de la Copa Artística
  • El capità Carrasca. Silueta d'un excentric (1916)
  • Els amors de la Perruni. Una gosseta (1916)

Contes

  • Qui presum, fa fum (1954)
  • Sis narracions (1970)

Biografia

Teatre

  • El bucaner braç de foc
  • La carrossa de la cuinera
  • Uns duros sevillanos

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté, fonamentalment, la correspondència rebuda per Joan Oller i Rabassa en el desenvolupament de l'advocacia. Inclou rebuts i altres documents de treball.[7]

Referències

  1. ↑ «Edición del miércoles, 24 noviembre 1971, página 22 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 maig 2022].
  2. ↑ Joan Oller i Rabassa al web "joanducros.net"
  3. ↑ Llibre dels Jocs Florals Barcelona de 1907
  4. ↑ «Patrimoni Literari de la Universitat de Girona. Jocs Florals 1964». [Consulta: 26 març 2020].
  5. ↑ Vàsquez, Eva «Aquell premi sense ànima». El Punt Avui, 17-09-2015 [Consulta: 11 agost 2021].
  6. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
  7. ↑ «Joan Oller i Rabassa». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juny 2013].

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya