|
Joan III de Bretanya
Joan III de Bretanya o Joan III el Bo (nascut el 8 de mars de 1286 a Châteauceaux, actual Champtoceaux i mort el 30 d'abril de 1341 a Caen), fill d'Artur II de Bretanya i de Maria de Llemotges, vescomtessa de Llemotges (la seva primera esposa), fou duc de Bretanya (1312- 1341), i comte de Richmond (1334- 1341). Biografia Des del seu adveniment, va intentar discutir la legitimitat del matrimoni entre el seu pare i Violant de Dreux (coneguda com a Iolanda de Montfort); després va començar un llarg procés contra aquesta sobre l'herència d'Artur II. El 1315, va participar en una campanya de Lluís X de França contra Flandes. El 1316, va modificar el seu escut d'armes en benefici d'un escut d'ermini pla que és encara actualment en ús per representar a Bretanya. El 1320 va fer redactar el Coutumier de Bretagne, cos jurídic propi que regiria el país fins que fou abolit per la Convenció el 1797. Va ser l'aliat dels reis de França i va combatre en el costat de Felip VI de França a la batalla de Cassel (1328), on va ser ferit. Sense fills, tenia un germanastre, Joan II de Montfort (fill de la seva madrastra odiada), com a hereu presumpte; va estar temptat de llegar el ducat a la seva mort al rei però els nobles s'hi van oposar, i llavors va casar a la seva neboda Joana de Penthièvre amb Carles de Blois, nebot del rei de França Felip VI de França. El 1340, va enviar la seva flota a la batalla naval de Sluis en suport de la flota del rei de França, però aquestes van ser destruïdes pels anglesos. Mentre que marxava a unir-se a Felip VI, va morir a Caen el 1341[1] tornant de Flandes El seu rebuig a organitzar la seva successió va provocar a la seva mort la Guerra de successió de Bretanya. MatrimoniEl duc Joan III va tenir tres esposes, però no va tenir cap fill dels seus tres matrimonis.
Notes i referències
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan III de Bretanya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
