|
Istiqlal
.JPG) El Partit de l'Istiqlal (PI; àrab: حزب الإستقلال, Ḥizb al-Istiqlāl, ‘Partit de la Independència’; francès: Parti de l'indépendance) és un dels partits polítics marroquins que ha tingut un paper preponderant al paisatge polític marroquí, fundat el 10 de desembre de 1943. És membre de la Internacional demòcrata centrista. És promonàrquic, conservador i nacionalista defensor del gran Marroc. Monàrquic nacionalista defensor de l'Islam marroquí i del «Gran Marroc», lluità als anys 1950 per a la tornada del sultà Mohammed Ben Youssef exiliat per les autoritats franceses del Protectorat. Alguns dels seus militants foren empresonats o obligats a l'exili. A partir del 1956 va ser el principal suport del règim sorgit de la independència. La seva principal figura fou Allal al-Fassi. El partit fou creat l'11 de gener de 1944 seguint a la presentació d'un manifest per a la independència. Va formar el primer govern després de la independència (presidit per un independent, i des de 1958 per Ahmed Balafrej i després Abd Allah Ibrahim, membres del partit). Va patir una escissió el 1960 i se'n va separar l'ala esquerra dirigida per Mehdi Ben Barka que va formar la Unió Nacional de Forces Populars (UNFP). Va perdre el poder (de 1960 a 1963 va estar al govern però no el va presidir) el 1963 i va formar un Front Nacional amb la UNFP. A les eleccions del 1997 va aconseguir 32 escons, el 2002 va obtenir 60 diputats i el 2007 en va obtenir 52. Actualment els seus militants s'estimen en 250.000. El primer ministre actual des del 19 de setembre del 2007, Abbas El Fassi, és d'aquest partit, i entre els 34 ministeris i secretaries d'Estat, el Partit de l'Istiqlal n'és majoritàriament al capdavant de 9 carteres. Enllaços externs
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Istiqlal |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
