 |
Aquest article o secció s'està traduint a partir de: « Hypothalamus» (anglès), amb llicència CC-BY-SA
Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir. Podeu ajudar a traduir-lo. Si roman sense traducció completa durant molt de temps podria passar al registre de pàgines per esborrar. |
L'hipotàlem (del grec ὑπό, sota, i θάλαμος, tàlem) és una porció del cervell que conté una petita quantitat de nuclis amb funcions ben diverses. Una de les més importats és enllaçar el sistema nerviós amb el sistema endocrí a través de la glàndula pituïtària (la hipòfisi).
Aquesta part del cervell està situada a sota del tàlem i forma part del sistema límbic.[1] En terminologia neuroanatòmica, forma la part ventral del diencèfal. Tots els vertebrats tenen hipotàlem. En humans és de la mida d'una ametlla.
L'hipotàlem s'encarrega de dirigir certs processos biològics i altres funcions del sistema nerviós autònom. Sintetitza i secreta neurohormones anomenades hormones alliberadores o hormones de l'hipotàlem que estimulen o inhibeixen la secreció d'hormones per part de la glàndula pituïtària. L'hipotàlem controla la temperatura corporal, la gana, aspectes importants dels lligams familiars i maternals, la set,[2] la fatiga, el son i el ritme circadià.
Estructura
L'hipotàlem és una estructura del cervell integrat per diversos nuclis distingits i per àrees no tan definides anatòmicament. Es troba als sistemes nerviosos de tots els vertebrats. En mamífers les neurones magnocel·lulars de l'hipotàlem, situades en el nucli paravetricular i el nucli supraòptic, produeixen hormones de la neurohipòfisi: la oxitocina i la vasopressina. Aquestes hormones s'alliberen al torrent sanguini des de la neurohipòfisi.[3] Unes neurones molt més petites, les neurones parvocel·lulars de l'hipotàlem, situades al nucli paraventricular, alliberen hormones allibreadores de corticotropina i altres hormones al sistema portal hipofisiari on difonen cap a la pituïtària anterior.
Nuclis
Els nuclis hipotalàmics són els següents:
Referències
- ↑ Boeree, C. George. «The emotional nervous system». [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Definition of the hypothalamus». NCI Dictionary of Cancer Terms. National Cancer Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ Melmed, S; Polonsky, KS; Larsen, PR; Kronenberg, HM. Saunders. Williams textbook of endocrinology.. 12th ed.. Philadelphia: Elsevier/Saunders, 2011, p. 107. ISBN 9781437703245.
- ↑ Hall, John. Guyton and Hall textbook of medical physiology. 12th ed.. Philadelphia, Pa.: Saunders/Elsevier, 2011. ISBN 1416045740 [Consulta: 22 desembre 2016].
- ↑ Yoshida, K.; Li, X.; Cano, G.; Lazarus, M.; Saper, C. B. «Parallel Preoptic Pathways for Thermoregulation». Journal of Neuroscience, 29, 38, 23-09-2009, pàg. 11954–11964. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.2643-09.2009 [Consulta: 22 desembre 2016].
- ↑ «Chapter 6: Widely Projecting Systems: Monoamines, Acetylcholine, and Orexin». A: Molecular Neuropharmacology: A Foundation for Clinical Neuroscience. 2nd. Nova York: McGraw-Hill Medical, 2009, p. 175–176. ISBN 9780071481274. «Within the brain, histamine is synthesized exclusively by neurons with their cell bodies in the tuberomammillary nucleus (TMN) that lies within the posterior hypothalamus. There are approximately 64000 histaminergic neurons per side in humans. These cells project throughout the brain and spinal cord. Areas that receive especially dense projections include the cerebral cortex, hippocampus, neostriatum, nucleus accumbens, amygdala, and hypothalamus. ... While the best characterized function of the histamine system in the brain is regulation of sleep and arousal, histamine is also involved in learning and memory ... It also appears that histamine is involved in the regulation of feeding and energy balance.»
Vegeu també
