Himne de Riego
L'Himne de Riego, compost pel músic ontinyentí Josep Melcior Gomis, va ser compost en honor de Rafael del Riego, tinent coronel que es va alçar contra l'absolutisme de Ferran VII l'1 de gener de 1820 a la localitat de Las Cabezas de San Juan (Sevilla). Va ser l'himne d'Espanya en el Trienni Liberal (1820-1823), a la Primera República Espanyola (1873-1874) i a la Segona (1931-1939), en què es va usar en lloc de la Marxa Reial o Marxa de Granaderos, actual himne oficial d'Espanya. Riego va ser un símbol dels liberals d'Espanya durant el segle xix i principis del segle xx, es va alçar contra l'absolutisme de Ferran VII el 1820 per instaurar un nou règim constitucional que tindria com a norma bàsica la pionera Constitució de 1812, redactada vuit anys abans per les Corts de Cadis i popularment coneguda com la Pepa. LletraA part de la lletra oficial, l'Himne de Riego va tenir moltes lletres populars. A continuació s'inclou la lletra oficial i algunes de les populars. Lletra oficial (en castellà)
Lletres popularsAquestes són algunes de les lletres utilitzades popularment a l'època de la República. A l'himne se li han seguit adaptant diferents lletres fins avui dia, relacionades amb reivindicacions diverses. Si la Reina vol corona, Si el Rei demana corona, Si vols sopar no te'n vages, Si vols sopar no te'n vages, Si vols sopar no te'n vages,
Si los curas y frailes supieran Si los Reyes de España supieran Un hombre estaba cagando Vegeu tambéReferènciesEnllaços externsMelodia
Partitura
Altres |