|
Himiarites
Els himiarites eren un clan de l'Aràbia Feliç (Iemen) al Regne de Sabà. El primer estat himiarita va sorgir el 115 aC a Raidan (el títol era "senyors de Raidan"), que després es va convertir en el Regne d'Himiar (Himyar). El 25 aC, van conquerir temporalment el Regne de Sabà, uns dos-cents vint anys després el Regne de Qataban, i vers el 300 el Regne d'Hadramaut. Saba fou finalment conquerida i annexionada el 280, però abans havia arribat a dominar Raidan (vers 160-195). Vers el 290, la primera dinastia himiarita de Raidan fou substituïda per la dinastia paral·lela anomenada dels Toba o Tubba (probablement, un títol personal semblant a faraó) que es van titular "reis de Sabà i Raidan" o "Tubba d'Himyar". Vers el 330, mercès a un predicador originari d'Alexandria d'Egipte, el rei axumita Erzana es va fer cristià i, al contrari, el rei d'Himyar es va convertir al judaisme vers el 385. Al segle següent, el cristianisme es va implantar al Iemen, sobretot a Najran. Els axumites van conquerir el Iemen vers el 370. El rei d'Axum o Aksum es va titular "Rei d'Axum, de Iemen i de Reidan". Pel mateix temps, els axumites van conquerir la Núbia, al nord d'Axum. El 378, els himiarites van recuperar la independència. Fins als 525, fou l'estat dominant al sud d'Aràbia amb una economia agrícola ajudada per l'exportació de l'encens i la mirra; els himiarites compraven ivori a Àfrica, que després venien a l'Imperi romà. El darrer rei fou Dhu Nuwas (Yusuf Ashar Yathar), que s'havia convertit al judaisme. El seu veí a l'Àfrica era el Regne d'Axum, un regne cristià. Es va produir la matança de Najran, en què cristians himiarites i axumites foren massacrats per ordre del rei; l'emperador romà d'Orient va comunicar els fets al rei d'Axum Caleb. Axum va, finalment, intervenir i va derrotar Dhu Nuwas. Un virrei d'Axum es va instal·lar a Thusfar. El virrei fou destituït aviat pel general Abraha, que va governar el país primer com a governador i després com a rei, fins al 570; el 599, una aliança nacional amb els perses va portar al domini persa. Vers el 629, Himyar fou inclòs en el califat islàmic. La capital dels himiarites fou Thusfar. La llengua himiarita es va parlar fins al segle x. Reis de Raidan (Zu Raidan o Dhu Raidan)
Reis Toba d'Himyar
Vegeu també A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Himiarites |
||||||||||||||||||||||
