Henk Badings

Henk Badings

Biografia
Naixement	17 gener 1907 Bandung (Indonèsia)
Mort	26 juny 1987 (80 anys) Maarheeze (Països Baixos)
Formació	Universitat Tècnica de Delft
Activitat
Camp de treball	Música clàssica
Ocupació	compositor, musicòleg, enginyer de mines, enginyer, pedagog musical
Ocupador	Universitat d'Utrecht, docent
Gènere	Òpera
Alumnes	Ton de Leeuw i Reine Colaço Osorio-Swaab
Segell discogràfic	Philips Records Donemus (en)
Obra
Obres destacables (1979) Epiphany (fr) (1980) Reflections (en) (1983) Images (fr)

Henk Badings (Bandung, 17 de gener de 1907 - Maarheeze, 26 de juny de 1987) fou un compositor neerlandès.

Estudià composició a Amsterdam amb Willem Pijper i Sem Dresden. Va escriure música de cambra, d'orquestra, cors, lieder i música d'escena. Diverses sonates per a piano, violí i piano, violoncel, trio per a piano i corda, quartets i quintets per a instruments de vent, un concert per a violí, un altre per a violoncel i tres simfonies.

Nascut a les Índies Orientals Holandeses, com a fill d'Herman Louis Johan Badings, un oficial de l'exèrcit de les Índies Orientals Holandeses, Hendrik Herman Badings^[1] es va quedar orfe a una edat primerenca. Després d'haver tornat als Països Baixos, la seva família va intentar dissuadir-lo d'estudiar música i es va matricular a l'Institut Politècnic de Delft (més tard a la Universitat Tècnica). Va treballar com a enginyer de mines i paleontòleg a Delft fins al 1937, després del qual va dedicar la seva vida íntegrament a la música. Encara que en gran part autodidacte, va rebre alguns consells de Willem Pijper, el doyen dels compositors holandesos de l'època, però les seves opinions musicals diferiren àmpliament i després que Pijper hagués intentat dissuadir a Badings de continuar com a compositor, Badings va trencar el contacte.

L'any 1930 Badings va tenir el seu gran èxit musical inicial quan el seu primer concert per a violoncel (en va escriure finalment un segon) es va interpretar al Concertgebouw d'Amsterdam. Entre els entusiastes de la seva obra hi havia directors tan eminents com Eduard van Beinum i Willem Mengelberg. Va ocupar nombrosos càrrecs docents; per exemple, a la "Musikhochschule Stuttgart" i a la Universitat d'Utrecht. Acusat després de la Segona Guerra Mundial de col·laboració amb les forces d'ocupació nazis, el 5 d'abril de 1942 va ser suspès de l'activitat musical professional, però el 3 de juny de 1947 va estar estat reintegrat.

Badings utilitzava escales i harmonies musicals inusuals (per exemple, l'escala octa tònica); també va utilitzar l'escala de sèrie harmònica de la vuitena a la quinzena harmònica.^[2] Artista excepcionalment prolífic, havia produït més de mil peces en el moment de la seva mort a Maarheeze el 1987.

Les composicions de Badings inclouen quinze simfonies numerades, almenys quatre quartets de corda,^[3] diversos concerts, altres obres orquestrals com una "Symphonietta: speelmuziek voor klein symphonie-orkest",^[4] altres obres de música de cambra, obres per a piano i música incidental.

Al segle XXI, l'interès per la música de Badings ha crescut. El segell alemany "Classic Produktion Osnabrück" s'ha compromès a gravar tota l'obra orquestral de Badings, i durant l'octubre de 2007 es va celebrar un festival Badings a Rotterdam.

• De Nachtwacht, en tres actes estrenada el 6 de gener de 1948 (Anvers)
• Liefde's listen en lagen, en 3 actes estrenada el 6 de gener de 1948 (Hilversum)
• Salto mortale, òpera de cambra per la TV, estrenada el 19 de juny de 1959 (Eindhoven)
• Martin Korda D.P. 3 actes, estrenada el 15 de juny de 1960 (Amsterdam)

• Symphony No. 1 (només per a 16 instruments) (1932)
• Symphony No. 2 (1932)
• Symphony No. 3 (1934) (dedicada a Willem Mengelberg)
• Symphony No. 4 (1943)
• Symphony No. 5 (1949) (dedicada a la "Concertgebouw")
• Symphony No. 6 "Simfonia dels Salms" (1953)
• Symphonic Scherzo, per a orquestra (1953)
• Symphony No. 7 Louisville (1954)
• Symphony No. 8 (1956)
• Symphonic Variations on a South African Theme (1960)
• Symphony No. 9 per a orquestra de cordes (1960)
• Symphony No. 10 (1961)
• Symphony No. 11 "Sinfonia Giocosa" (1964)
• Symphony No. 12 "Figures sonores simfòniques" (1964)
• Pittsburgh Concerto "per a vent i metall" (1965)
• Symphony No. 13 per a instruments de vent (1966)
• Symphony No. 14 "Symphonic Triptych" (1968)
• Symphonietta per a petita rquestra (1971)
• Concerto for Orchestra (1982)
• Symphony No. 15 "Conflictes i confluències per a banda simfònica" (1983)

• Piano Concerto (1940)
• Double Piano Concerto (1964)
• Violin Concerto No. 2 (1935)
• Violin Concerto No. 3 (1944)
• Violin Concerto No. 4 (1947)
• Double Violin Concerto No. 1 (1954)
• Double Violin Concerto No. 2 (1969)
• Concerto for Violin, Viola and orchestra (1965)
• Concerto for Viola and string orchestra (1965)
• Cello Concerto No. 1 (1930)
• Cello Concerto No. 2 (1939)
• Flute Concerto No. 1 (1956)
• Flute Concerto No. 2 per a flauta i instruments de vent (1963)
• Concerto for Flute, Oboe, Clarinet and orchestra (1981)
• Concerto for Bassoon, Contrabassoon and wind orchestra (1964)
• Saxophone Concerto (1951)
• Concerto for Four Saxophones and Orchestra (1984)
• Concerto for Harp per a petita orquestra de vent (1967)
• Organ Concerto No. 1 (1952)
• Organ Concerto No. 2 (1966)

• Enciclopèdia Espasa Suplement de l'any 1935, pàg.1028 (ISBN 84-239-4584-7)
• [1]
• [2] Arxivat 2022-06-28 a Wayback Machine.(alemany)
• T. Paul Klemme (1993). Henk Badings, 1907-87 : catalog of works. Detroit studies in music bibliography, no. 71. Warren, Mich.: Harmonie Park Press. OCLC 28666144. ISBN 0-89990-065-8 ; ISBN 978-0899900650.