|
Helmut Berger
BiografiaVa néixer amb el nom de Helmut Steinberger, en el si d'una família dedicada al negoci de l'hoteleria. Inicialment es va formar en aquest gremi, si bé mai va ser del seu interès, per la qual cosa va decidir traslladar-se a Londres i estudiar actuació. El 1964, va conèixer Luchino Visconti a Roma, on va arribar procedent de Perusa, on estudiava idiomes. Aviat es va convertir en amant del director, que posteriorment li llegaria la seva herència. Berger sempre s'ha definit com a bisexual. En les seves primeres pel·lícules va destacar com un actor de gran prestància física. Una de les que el van fer saltar a la fama va ser La caduta degli dei de Luchino Visconti (1969), en què interpretava un paper que, malgrat resultar escandalós per a l'època (transvestit en la festa de la primera escena, empresari nazi, incestuós i pedòfil), va ser un gran èxit, ja que la signatura de Visconti valia molt i la pel·lícula reflectia la connivència de grans industrials alemanys, com els Krupp, amb el nazisme. L'any següent, el 1970, va protagonitzar una de les moltes pel·lícules que s'han fet de la novel·la El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde, dirigida pel director italià Massimo Dallamno, titulada com la novel·la homònima, i que estava ambientada en la dècada del 1970. Els fotomuntatges que es van fer per a la promoció del film van ser considerats atrevits, mostrant l'actor i l'actriu Marie Liljedahl, que interpretava a Sybil Vane, junts, nus i en unes altres poses. El 1972, tornaria a col·laborar amb Visconti per a la pel·lícula Ludwig, biografia del rei Lluís II de Baviera. Visconti, comte de Modrone i d'"antiga soca", comunista d'ideologia, compartia amb el rei l'homosexualitat. Però, desmarcant-se de la tradició que sempre havia representat Lluís II com "el rei verge" (a Alemanya), el rei romàntic per excel·lència (Luis Cernuda) o ambdues coses, ens mostra com el pas del temps va deteriorant físicament i mentalment el monarca; com va ser el mecenes que va donar suport a Richard Wagner perquè pogués fer carrera; la seva relació amb la seva cosina, l'emperadriu Isabel d'Àustria-Hongria Sissi (Romy Schneider), i la seva fantasiosa vida als castells que va fer construir, envoltat d'atractius artistes i soldats. No s'oblida de la derrota militar al costat d'Àustria davant Prússia, així com de la seva resistència a integrar Baviera en el Segon Imperi alemany. Visconti no s'apunta a la tesi del suïcidi i deixa la porta oberta a l'assassinat. Silvana Mangano hi interpretava l'amant de Wagner. Etapa posterior El 1973, va rodar Dimecres de cendra amb Elizabeth Taylor i Henry Fonda. A la mort de Visconti, el 1976, va patir una depressió i va intentar suïcidar-se en complir-se el primer aniversari. Treballa amb regularitat, però els seus papers són secundaris o les seves pel·lícules no es distribueixen a l'estat espanyol; se'n poden citar l'eròtica Salon Kitty de Nero Brass, i Faceless de Jess Franco. Un dels seus papers més recordats després de la defunció de Visconti va ser el de Frederick Keinszig en la pel·lícula de Francis Ford Coppola El Padrí III, l'any 1990. També va participar en alguns episodis de la popular sèrie Dynasty. El 1994, va contreure matrimoni amb l'actriu Francesca Guidato. Sempre es va referir a si mateix com el «vidu de Visconti». Filmografia (director entre parèntesis; excepte detalls)
Premis i nominacions
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Helmut Berger
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
