Gyula Breyer

Gyula Breyer

Tomba de Breyer al cementiri de Kerepesi, a Budapest.
Biografia
Naixement	30 abril 1893 Budapest (Hongria)
Mort	9 novembre 1921 (28 anys) Bratislava (Eslovàquia)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cementiri del carrer Fiumei
Nacionalitat	Hongria Imperi Austrohongarès
Activitat
Ocupació	Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva	Hongria
Esport	escacs
Altres
Títol	Campió d'Hongria (1912)

Gyula Breyer (30 d'abril de 1893 - † 10 de novembre de 1921) fou un jugador d'escacs hongarès. Va néixer a Budapest (llavors Imperi Austrohongarès) i va morir prematurament (als 27 anys, d'un atac de cor) a Bratislava (llavors Regne dels Serbis, Croats i Eslovens). Tot i ser enterrat a Bratislava, el seu cadàver fou exhumat el 1987, i enterrat al cementeri Kerepesi a Budapest.

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Breyer fou un pioner de l'escola hipermoderna en escacs, moviment que, contràriament a l'Escola clàssica, defensava el control del centre amb peces des dels flancs, sense ocupar-lo amb peons, i defensava l'ús del fianchetto. Era íntim amic de Richard Réti (un altre dels líders del moviment hipermodern), fins al punt que és difícil de determinar quines idees pertanyen a cadascú. En qualsevol cas, la posició de Breyer sobre l'ocupació del centre era radical, i va arribar a afirmar que:

Va fer nombroses contribucions a la teoria de les obertures. El 1916, al Club d'Escacs Budapest, i conjuntament amb Szigmond Barasz i István Abonyi, va sistematitzar el gambit Budapest com a arma per contrarestar la sortida clàssica 1.d4.^[1] El seu nom s'usa avui per denominar dues variants d'obertura:

• Variant Breyer del gambit de rei: 1.e4 e5 2.f4 exf4 3.Df3^[2]
• Variant Breyer de l'obertura Ruy López: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 a6 4.Aa4 Cf6 5.0-0 Ae7 6.Te1 b5 7.Ab5 d6 8.c3 0-0 9.h3 Cb8.^[3] Aquesta variant implica una profunda re-ubicació del cavall de dama cap a d7, per donar flexibilitat a la posició negra. Aquesta línia va esdevenir un dels principals cavalls de batalla en les competicions d'escacs a alt nivell durant els 1960, i fou molt emprada pels ex-Campions del Món Borís Spasski i Anatoli Kàrpov.

Breyer va aprendre a jugar quan era molt jove, i aviat va destacar en la modalitat d'escacs a la cega (va establir una marca mundial en jugar 25 partides simultànies a la cega).

Al primer torneig important en què participà, el 1911, a Colònia, hi fou 6è (de 16). El 1912, amb només 18 anys, guanyà el Campionat d'Hongria a Temesvar, superant jugadors de la talla de Lajos Asztalos, Zoltán von Balla, Kornél Havasi i Richard Réti.

Després de la I Guerra Mundial, el 1920, va obtenir un gran èxit internacional en quedar campió al torneig de Berlín, superant l'elit escaquística europea del moment: Savielly Tartakower, Richard Réti, Géza Maróczy, Siegbert Tarrasch, Iefim Bogoliúbov, Jacques Mieses, Friedrich Samisch, Paul Saladin Leonhardt, i Rudolf Spielmann.

El 1921 va guanyar Max Euwe (futur Campió del món) jugant amb negres:

1.e4 Cc6 2.Cc3 Cf6 3.d4 e5 4.dxe5 Cxe5 5.f4 Cc6 6.e5 Cg8 7.Ac4 d6 8.Cf3 Ag4 9.O-O Dd7 10.De1 O-O-O 11.Cg5 dxe5 12.Rh1 f6 13.Cf7 Ca5 14.Cxd8 Cxc4 15.De4 Cd6 16.Db4 Ae7 17.fxe5 fxe5 18.Cxb7 Cxb7 19.Tf8+ Axf8 20.Dxf8+ Dd8 21.Dxg7 Cf6 22.Ag5 Tg8 23.Dh6 Tg6 24.Dh4 Cd6 25.Tf1 Cf5 26.Dxg4 Cxg4 27.Axd8 Cge3 28.Tf3 Rxd8 29.h3 Tg3 30.Txg3 Cxg3+ 0-1

La progressió en el nivell de joc de Breyer era molt ràpida, i només la seva mort prematura va impedir que esdevingués un jugador molt important a nivell mundial.

• Harry Golombek: The Penguin Encyclopedia of Chess, Penguin Books 1981. (anglès)

• Brillant partida contra Esser
• Comentaris sobre la frase de Gyula Breyer: després d'1.e4 les blanques agonitzen a Chesshistory.com, per Edward Winter
• Un problema invers de Breyer