Gran Columnata de Palmira
La Gran Columnata, nom donat pels arqueòlegs,[1] és el carrer principal de l'antiga Palmira, a Síria, i representa un important jaciment arqueològic al centre de la ciutat. Va ser la principal avinguda columnata, amb unes 750 columnes alineades a tots dos costats[2] i flanquejada per pòrtics d'una amplada de set metres;[3] amb més d'un d'un quilòmetre de llarg i 11 metres d'ample, va ser construïda a partir del segle ii dC i recorria la ciutat d'est a oest,[4][3] des de prop del temple de Baal i els «banys de Dioclecià»[5] fins al campament de Dioclecià,[3] i el temple Funerari.[6] Està formada per tres seccions que es van construir per separat al llarg dels segles ii i iii: la més antiga és l'occidental i comença a la Porta oest, al costat del temple Funerari;[6] l'oriental s'estén des de l'Arc de Triomf, al centre de Palmira, fins a l'entrada del Temple de Baal,[7] i la secció central, l'última en ser edificada, serveix com a punt d'unió i continuïtat entre les altres dues columnates.[8] Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980 dins el conjunt «Lloc de Palmira»[9] i el 20 de juny de 2013 es va incloure a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill per alertar sobre els riscos a què estava exposada a causa de la Guerra civil siriana.[10] Columnes coríntiesLes columnes més antigues de la columnata, sobretot les de la part occidental, es van construir utilitzant la tècnica opus emplectum; estan formades per de sis a vuit seccions més petites.[6] A partir del 220 el mètode de construcció es va substituir per l'anomenada tècnica opus palmyrenum segons l'historiador Marek Baranski,[11] on les columnes només tenen tres seccions[6] i va ser empleada per les seccions central i oriental de la columnata.[11] Presentaven també motius decoratius amb estatuetes de bronze i inscripcions,[12][13] com les descobertes davant del teatre amb dedicatòries a la reina Zenòbia, del segle iii.[8] Referències
Bibliografia
|