Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gran Columnata de Palmira

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Lloc de Palmira
Gran Columnata
Imatge
Gran Columnata
Dades
TipusColumnata
Part dePalmira Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióII dC - 
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romana Modifica el valor a Wikidata
MaterialPedra
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPalmira (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Map
 34° 33′ 02″ N, 38° 16′ 07″ E / 34.5505°N,38.2687°E / 34.5505; 38.2687
Plànol

Secció oriental amb l'Arc de Triomf
Detall capitells de la gran columnata

La Gran Columnata, nom donat pels arqueòlegs,[1] és el carrer principal de l'antiga Palmira, a Síria, i representa un important jaciment arqueològic al centre de la ciutat. Va ser la principal avinguda columnata, amb unes 750 columnes alineades a tots dos costats[2] i flanquejada per pòrtics d'una amplada de set metres;[3] amb més d'un d'un quilòmetre de llarg i 11 metres d'ample, va ser construïda a partir del segle ii dC i recorria la ciutat d'est a oest,[4][3] des de prop del temple de Baal i els «banys de Dioclecià»[5] fins al campament de Dioclecià,[3] i el temple Funerari.[6]

Està formada per tres seccions que es van construir per separat al llarg dels segles ii i iii: la més antiga és l'occidental i comença a la Porta oest, al costat del temple Funerari;[6] l'oriental s'estén des de l'Arc de Triomf, al centre de Palmira, fins a l'entrada del Temple de Baal,[7] i la secció central, l'última en ser edificada, serveix com a punt d'unió i continuïtat entre les altres dues columnates.[8]

Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980 dins el conjunt «Lloc de Palmira»[9] i el 20 de juny de 2013 es va incloure a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill per alertar sobre els riscos a què estava exposada a causa de la Guerra civil siriana.[10]

Columnes corínties

Les columnes més antigues de la columnata, sobretot les de la part occidental, es van construir utilitzant la tècnica opus emplectum; estan formades per de sis a vuit seccions més petites.[6] A partir del 220 el mètode de construcció es va substituir per l'anomenada tècnica opus palmyrenum segons l'historiador Marek Baranski,[11] on les columnes només tenen tres seccions[6] i va ser empleada per les seccions central i oriental de la columnata.[11] Presentaven també motius decoratius amb estatuetes de bronze i inscripcions,[12][13] com les descobertes davant del teatre amb dedicatòries a la reina Zenòbia, del segle iii.[8]

Referències

  1. Grimal, Sara; Carnicer, Alonso. «Síria: un patrimoni mil·lenari en perill». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA.
  2. Internacional. «El ejército sirio expulsa a los yihadistas de la ciudad de Palmira». La Vanguardia. La Vanguardia Ediciones S.L.. [Consulta: 29 agost 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 Casule, 2008, p. 100.
  4. Dirven i 1999, 22.
  5. Veyne, 2009, p. 232.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Barański, 1995, p. 39.
  7. Barański, 1995, p. 43.
  8. 8,0 8,1 Barański, 1995, p. 45.
  9. «Site of Palmyra». World Heritage List. UNESCO.
  10. «Syria’s Six World Heritage sites placed on List of World Heritage in Danger». Media Services, World Heritage 37th Session. UNESCO.
  11. 11,0 11,1 Barański, 1995, p. 41.
  12. Butcher, 2003, p. 46.
  13. Barański, 1995, p. 37.

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya