Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Giacomo Manzù

Plantilla:Infotaula personaGiacomo Manzù
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Bèrgam (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1991 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Aprilia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsManzu, Giacomo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Milà
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor, artista visual, artista gràfic, gravador, artista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata - 1990 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Belles Arts de Brera Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
24 juny 1977documenta 6
11 juliol 1959documenta 2 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsPio Manzù Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webgiacomomanzu.it Modifica el valor a Wikidata
El dramàtic Monument al Partisà, obra de Giacomo Manzù (1977) que es troba a Bèrgam

Giacomo Manzù, pseudònim de Giacomo Manzoni[1] (Bèrgam, 22 de desembre de 1908 - Ardea, 17 de gener de 1991), va ser un dels més importants i influents escultors italians del segle xx.[2][3][4]

Va assolir un gran renom quan va guanyar el concurs per a realitzar una de les portes de bronze de la basílica de Sant Pere del Vaticà (precedit per un premi a la Biennal de Venècia de 1948) En aquell moment al voltant del Concili Vaticà II l'aportació innovadora de Manzù expressava, en l'àmbit de l'art, el desig d'aggiornamento de l'església. El concurs es va convocar l'any 1950 i l'obra es va acabar el 1964. En ella hi ha representada, en una escena, el Papa Joan XXIII que fa afavorir-lo amb diversos encàrrecs com el seu propi retrat i d'altres obres que es troben als Museus Vaticans.[5] L'interès de Manzù per la temàtica religiosa venia des del seus inicis i s'havia manifestat en sèries com els Davallaments i les Crucifixions (1940-43) i també les dels Bisbes i els Cardenals. Tot i això, Manzù era militant del Partit Comunista i el 1966 li va ser concedit el Premi Lenin. Entre 1954 i 1960 va ser professor a l'Acadèmia de Salzburg, ciutat on va fer les portes de bronze de la catedral. També hi ha obres seves a Rotterdam (Església de Sant Llorenç), al Palau de les Comunitats Europees de Luxemburg, a Nova York (seu de les Nacions Unides i Rockefeller Center)[6] o a Bèrgam, la ciutat on va néixer (Monument al partisà, 1977).[7] A Ardea, prop de Roma, la ciutat on va establir el seu taller, s'hi troba el Museo Giacomo Manzù.

Referències

  1. ↑ Room, Adrian. Dictionary of Pseudonyms: 13,000 Assumed Names and Their Origins, 5th ed.. McFarland, 20 de setembre de 2012, p. 311. ISBN 978-0-7864-5763-2 [Consulta: 30 setembre 2017]. 
  2. ↑ «Giacomo Manzù». Encyclopædia Britannica [Consulta: 30 setembre 2017].
  3. ↑ Ruhrberg, Karl; Honnef, Klaus; Schneckenburger, Manfred; Fricke, Christiane. Art of the 20th Century. Taschen, 2000, p. 767. ISBN 978-3-8228-5907-0 [Consulta: 30 setembre 2017]. 
  4. ↑ Morgan, Ann Lee. Historical Dictionary of Contemporary Art. Rowman & Littlefield Publishers, 5 de desembre de 2016, p. 236–237. ISBN 978-1-4422-7668-0 [Consulta: 30 setembre 2017]. 
  5. ↑ «Giacomo Manzù, Cardinale seduto - Musei Vaticani» (en italià). Museus Vaticans. Arxivat de l'original el 2017-09-30 [Consulta: 30 setembre 2017].
  6. ↑ «The Immigrant | Art Exhibits of NYC | Rockefeller Center». Arxivat de l'original el 2017-09-30. [Consulta: 30 setembre 2017].
  7. ↑ Beale, Helen E.; Polezzi, Loredan (ed.); Ross, Charlotte (ed.). «Bodies in Tension in Giacomo Manzù's "Monumento al partigiano/alla Resistenza (Bergamo 1977)». A: In Corpore: Bodies in Post-unification Italy. Associated University Presse, 2007, p. 127–140. ISBN 978-0-8386-4164-4 [Consulta: 30 setembre 2017]. 

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya