Es denomina Grup dels Set (abreujat com G7 o G-7) a un grup de països del món amb un pes polític, econòmic i militar considerat rellevant a escala global. Representa als set principals poders econòmics avançats.[1] Està conformat per Alemanya, Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit. A més, la Unió Europea compta amb representació permanent, sent membre defacto.[2]
En aquest sentit, el G-7 pot ser definit com «una aliança conformada per un grup selecte d'estats, amb un posicionament estructural similar —resultat de la coincidència en les seves capacitats nacionals—, sense barreres ideològiques, amb disposició per coordinar les seves polítiques cap a la consecució d'objectius comuns i la voluntat per establir alguns mitjans tècnics de cooperació».[5]
Creació i evolució del G-7
Els orígens del G-7 s'estableixen al març de 1973 quan, a petició del secretari del Tresor nord-americà George Shultz, es van reunir els ministres de finances de l'Alemanya Occidental, els Estats Units, França, Japó i el Regne Unit. En la cimera de 1975, en Rambouillet, França, es va produir l'entrada d'Itàlia. El 1977, a San Juan (Puerto Rico), es va unir el Canadà. Amb l'ingrés d'aquest últim es va formar el G-7, que a partir de 1998, amb la integració de Rússia - pel seu pes polític i no pel seu pes financer -, es va passar a denominar fòrum polític G8.
Els representants d'aquests set països es reuneixen anualment en poblacions dintre d'algun dels estats membres en les anomenades Cimeres del G-7. La finalitat d'aquestes reunions és analitzar l'estat de la política i les economies internacionals i intentar conjuminar posicions respecte a les decisions que es prenen entorn del sistema econòmic i polític mundial. Al llarg de l'any, els ministres es troben per preparar la cimera anual, acostant posicions i negociant consensos.
Al juny de 1997, a Denver (Colorado, Estats Units), la reunió de líders va ser batejada com a «Cim dels Vuit», doncs la Federació Russa hi va assistir per primera vegada en qualitat de soci i no com a observador, com venia fent fins llavors, encara que tampoc com a membre de ple dret.
Rússia, malgrat pertànyer al grup, ha estat durant tots aquests anys marginada al debat dels temes econòmics i financers del G8 per no pertànyer encara a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), donades les seves discrepàncies amb els Estats Units. Aquest és l'únic país amb el qual els ex-soviètics encara no han conclòs les negociacions comercials bilaterals requerides per accedir a l'organització multilateral, integrada per 149 països.
El 24 de març de 2014, Rússia va ser exclosa del grup polític G8 després d'haver-se annexionat la península de Crimea (enmig d'una crisi política i econòmica, després de les fallides negociacions d'Ucraïna amb la Unió Europea), per la qual cosa els 7 membres originals del grup, reunits en la cimera anual, aquest cop a La Haia (Països Baixos), van aplicar diverses sancions econòmiques a Rússia i van acordar la seva exclusió del grup.[6]
Existeixen diverses propostes per ampliar el G-7. Alguns juristes dels països membres han suggerit diversos països candidats potencials, com Austràlia i Espanya, a causa de les seves posicions polític-econòmiques i els seus pesos històric-geogràfics.[7][8] Anteriorment, Donald Trump també va suggerir les candidatures de Corea del Sud i Índia, més la reincorporació de Rússia.[9] Encara que el Govern de Boris Johnson va estar d'acord amb l'expansió, a excepció de la tornada dels russos, la controvertida proposta de Trump va ser fermament rebutjada per part de la resta de membres del G-7 i Polònia.[10][11][12]
Membres del G-7
Països del G-7 segons el seu producte interior brut (PIB)
Consell Assessor per a la igualtat entre homes i dones del G-7
L'any 2018, coincidint amb la presidència de torn canadenca, el primer ministre Justin Trudeau va crear el Consell Assessor per a la igualtat entre homes i dones del G-7, per promoure la igualtat de gènere com un dels eixos prioritaris de treball del G-7, sumat al desenvolupament econòmic, comerç i tecnològic.[35] França va assumir la presidència del G-7 en 2019 i el president Emmanuel Macron va donar continuïtat al Consell durant el seu mandat.[36]
_Countries.svg)
