Gòtic llenguadocià
El gòtic llenguadocià, també conegut amb els noms de tolosà o, més comunament, meridional, és un tipus d'arquitectura gòtica que es va desenvolupar al llarg del segle xiii a les regions occitanes que avui conformen a grans trets el Llenguadoc. Aquest estil de gòtic es caracteritza per l'austeritat de les seves construccions i el seu aspecte defensiu.[1] Marc històricDurant els anys en què l'heretgia càtara es va desenvolupar per les terres del Llenguadoc, l'Església Catòlica Romana va haver de fer front a crítiques severes sobre les seves actituds terrenals, especialment pel que feia al seu luxe i opulència.[2] Després de l'expulsió política de l'aristocràcia local durant la croada albigesa (1209-1229), calia recuperar els esperits de la nova terra conquerida. Per aconseguir-ho es va crear la Inquisició, que tenia l'objectiu de perseguir i eliminar els focus de catarisme que encara quedaven al Llenguadoc, i es va posar èmfasi en el desenvolupament d'un estil arquitectònic més auster i senzill.[3] El gòtic llenguadocià apareix, doncs, com un art militant que actuava com una arma important de l'Església en la seva lluita contra la dissidència càtara, intentant combatre els prejudicis d'austeritat de l'heretgia i donant-li a la predicació un espai adequat. Àrea geogràficaEl gòtic llenguadocià, com el seu nom indica, el trobem a la zona del Llenguadoc, principalment a les regions on es va desenvolupar el catarisme i que va haver de patir la repressió religiosa i militar dels barons del nord. El nou control religiós nascut després de la croada albigesa va donar lloc a moltes noves construccions o reconstruccions tant d'edificis religiosos com de civils. Les regions que concentren el desenvolupament d'aquest estil arquitectònic són, per tant, els actuals departaments de l'Alta Garona (Tolosa), Tarn (Albi), Tarn i Garona (Montalban), Arieja, Gers, Aude, Pirineus Orientals, Erau, així com també puntualment en altres departaments veïns. CaracterístiquesEl gòtic llenguadocià es caracteritza, a grans trets, per l'austeritat dels edificis, l'ús de contraforts en lloc d'arcbotants i per la presència de poques i estretes obertures a l'exterior.[4] L'arquitectura romànica es va allargar més en el temps en aquesta zona que al nord de França, cosa que va fer que no existís una interrupció real en el moment del canvi d'estil arquitectònic. En aquest sentit, molts dels edificis que van adoptat aquest gòtic són d'una sola nau amb cobertura de fusta sustentada per un sostre format d'arcs diafragmàtics (Església de Nostra Senyora de l'Assumpció de Grussan). Els edificis sovint tenen un aspecte militar i defensiu. Construcció de maóCom qualsevol construcció que utilitza preferentment el material local, el gòtic llenguadocià de les regions de Tolosa, Montalban i Albi fa ús principalment del maó de terra cuita (maó tolosà o brique foraine en francès[5]). L'ús del maó va esdevenir un dels signes distintius d'aquest estil. Els constructors van utilitzar tècniques adaptades a aquest material, com l'arc de mitra típic del gòtic de Tolosa. El maó es presta a composicions geomètriques decoratives, però hi ha poques escultures integrades a l'arquitectura. Segons el tipus d'argila emprada, els maons es poden modelar o arrodonir mitjançant abrasió. Alguns edificis fan servir pedra amb moderació per crear contrastos de colors. Les regions veïnes situades sota aquesta influència però dominades per la pedra sovint utilitzaven el mateix vocabulari arquitectònic. Nau únicaLa recuperació dels fidels també passava per la predicació (d'aquí la fundació, per exemple, de l'orde dels Frares Predicadors el 1215 per part de Domènec de Guzmán). Per això en el gòtic llenguadocià hi predomina la nau única, que promou l'acústica i posa tots els fidels sota la mirada del predicador. La nau està flanquejada de capelles laterals, situades entre els contraforts i coronades per grans finestrals que la il·luminen.[6] La gran nau dels Jacobins de Tolosa està dividida per una filera de pilars que travessen la part central de l'espai, però no obstant això és una entitat única. L'antiga nau (principis del segle xiii) de la catedral de Tolosa marca el naixement del gòtic llenguadocià.[7] El bisbe Folquet la va concebre com un desafiament monumental i espiritual al catarisme. Dos elements estructurals fonamentals d'aquesta construcció van contribuir a definir el gòtic de Tolosa: la nau única i la volta de creueria, el que va permetre la construcció d'una volta de mida inusual a Occitània (19 metres). La nau de la catedral de Tolosa també participa en el despullament que s'inspira en Sant Bernat, caracteritzat per l'absència de decoració tallada. A partir d'aquest innovador edifici construït entre el 1210 i el 1220, del que en resten tres trams dels cinc originals, en sorgiran les innovacions arquitectòniques realitzades als convents dels mendicants de Tolosa i culminaran amb el convent dels Jacobins de Tolosa i la catedral de Santa Cecília d'Albi.[8] CampanarEls campanars del gòtic llenguadocià poden ser de qualsevol tipus, tot i que dues formes en seran característiques: el campanar octogonal de tipus tolosà i el d'espadanya.[9] Campanar tolosàA la regió de Tolosa, el típic campanar octogonal en etapes decreixents hi va aparèixer en època romànica. Va passar sense maldecaps al gòtic, canviant-hi només la forma de les finestres. Normalment estan coronats per una agulla, tot i que molts d'aquests campanars l'han perduda. El prototip que va servir de model per a aquest tipus de campanar va ser el de Sant Serni de Tolosa, remodelat a l'època gòtica amb finestres amb arcs en mitra (cap al 1270) que van substituir parcialment les finestres de mig punt romàniques. Campanar d'espadanyaAquest tipus de campanar és més freqüent en edificis menys monumentals. En el gòtic llenguadocià aquests campanars sovint van equipats amb finestres d'arcs mitrats i presenten un aspecte de fortificació (cresteries, lladroneres). En aquest cas també és un temple de Tolosa el que en va marcar el model: l'església de Nostra Senyora del Taur. Elements de fortificacióEn el gòtic llenguadocià hi són comuns els elements defensius: cresteries, lladroneres, passarel·les, miradors, torres de guaita.[4] La majoria de les vegades, excepte en els casos en què l'església està inclosa en un sistema defensiu, aquests elements només tenen un paper decoratiu i essencialment simbòlic, ja que pretenen afirmar el poder de l'Església. A Nostra Senyora de Cimòrra, Viollet-le-Duc va afegir-hi una torre de vigilància i torres de guaita a la part alta dels contraforts, i en va suprimir els miradors que sovint indicaven la presència d'un camí de ronda cobert (com la catedral de Santa Maria de Lombèrs, al Gers, l'església de Sant Nicolau a Tolosa, o fins i tot a Sant Serni, on els miradors construïts en època gòtica, Viollet-le-Duc els va suprimir i, més tard, van ser reintroduïts per la restauració del 1985). Edificis civilsSi bé és cert que s'aplica el terme del gòtic llenguadocià essencialment als edificis de culte com són esglésies i catedrals, els principis de la seva arquitectura es poden trobar també en edificis destinats a usos civils. En aquest sentit trobem construccions no religioses que es construeixen amb sobrietat, tenen absència o limitació de decoració tallada, aparença massissa, elements defensius. A tall d'exemple es poden esmentar el col·legi de Sant Ramon de Tolosa o el palau de la Bèrbia a Albi. Llista d'edificisReferències
Vegeu tambéBibliografiaLlibres
Articles
|