Franca Squarciapino

Franca Squarciapino

Biografia
Naixement	16 maig 1940 (84 anys) Roma
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques i disseny de vestuari
Ocupació	dissenyadora de vestuari
Premis
(2018)  Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1997)  Goya al millor disseny de vestuari (1992)  BAFTA al millor vestuari (1991)  César al millor vestuari (1990)  Premi del Cinema Europeu a la millor escenografia, per l'obra Cyrano de Bergerac (1989)  Oscar al millor vestuari, per l'obra Cyrano de Bergerac

Franca Squarciapino (Roma, 16 de maig de 1940)^[1] és una dissenyadora de vestuari italiana, que ha treballat per a cinema, òpera, teatre i televisió. Entre els seus treballs destaca el disseny per a la pel·lícula de 1990 Cyrano de Bergerac per la qual va ser guardonada amb el premi Oscar i el César al millor vestuari. Forma parella artística i sentimental amb l'escenògraf Ezio Frigerio.

Va estudiar algun anys de la carrera de Dret i després es va dedicar a l'actuació en teatre. En 1963, quan interpretava a Nàpols El sí de las niñas, de Moratín va conèixer al que seria el seu marit i company de treball, l'escenògraf Ezio Frigerio, amb el qual contrauria matrimoni el 1974.^[2] Ella va començar com a assistent de Frigerio i es va centrar en el disseny de figurins.^[3] Va col·laborar en producció per a televisió de Els germans Karamazov, dirigida per Sandro Bolchi. Va treballar diversos anys a les ordres del director d'escena Giorgio Strehler al Piccolo Teatro i La Scala de Milà i d'aquí va saltar a col·laborar amb molts dels millors teatres del món, com el Metropolitan de Nova York o el Bolshoi de Moscou. En 1981, va ser nominada per al premi Tony pel seu disseny per al musical Can-Can.^[1]

La seva progressió la va portar a convertir-se en una destacada dissenyadora de vestuaris per al cinema, entre els treballs del qual destaca el que va realitzar el 1990 per a la pel·lícula Cyrano de Bergerac per la qual va ser guardonada amb el premi Oscar i el César al millor disseny de vestuari.^[4] Igualment va dissenyar el vestuari per a dues pel·lícules de Bigas Luna que li va portar també a guanyar el Goya el 1997, per La camarera del Titanic.

• Cyrano de Bergerac, dirigida per Jean-Paul Rappeneau (1990)
• Louis, enfant roi, dirigida per Roger Planchon (1993)
• Le Colonel Chabert, dirigida per Yves Angelo (1994)
• L'ussaro sul tetto dirigida per Jean-Paul Rappeneau (1995)
• La camarera del Titanic, dirigida per Bigas Luna (1997)
• Volavérunt, dirigida per Juan José Bigas Luna (1999)

Produccions destacades:^[2]

• Don Giovanni, per La Scala, 1987.
• Fidelio, per la Scala i Châtelet, 1990.
• Così fan tutte, pel Piccolo Teatro, 1998.