Evolució del llenguatge

Part d'una sèrie sobre
Biologia evolutiva
Pinsans de Darwin (il·lustració de John Gould)
Temes clau Introducció a l'evolució Proves de l'evolució Descendència comuna Proves de la descendència comuna
Processos i resultats Genètica de poblacions Variació Diversitat Mutació Selecció natural Adaptació Polimorfisme Deriva genètica Flux gènic Especiació Radiació adaptativa Cooperació Coevolució Coextinció Divergència Convergència Evolució paral·lela Extinció
Història natural Origen de la vida Història de la vida Cronologia de l'evolució Evolució dels éssers humans Filogènesi Biodiversitat Biogeografia Classificació Sistemàtica evolutiva Cladística Fòssil de transició Extinció massiva
Història de la teoria de l'evolució Vista general Renaixement Abans de Darwin Darwin L'origen de les espècies Abans de la síntesi Síntesi moderna Evolució molecular Evo-devo Recerca actual Història de l'especiació Història de la paleontologia (cronologia)
Branques i aplicacions Antropologia evolutiva Aplicacions de l'evolució Computació evolutiva Criminologia biosocial Darwinisme universal Ecologia evolutiva Economia evolutiva Epistemologia evolucionista Estètica evolutiva Ètica evolucionista Evolució del llenguatge Evolució experimental Experiments sobre l'especiació Filogènia Fisiologia evolutiva Genètica ecològica Medicina evolucionista Neurociència evolucionista Paleontologia Psicologia evolucionista Selecció artificial Sistemàtica Sociobiologia Teoria evolutiva de jocs
Aspectes socials Evolució com a fet i com a teoria Aspectes socials Controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme Crítiques a l'evolució Suport científic
Categoria

L'evolució del llenguatge és el camp tècnic de la biolingüística que tracta de com va sorgir i evolucionar el llenguatge en la línia evolutiva de l'ésser humà. La primera persona que va plantejar-ne una teoria fou Lord Monboddo, que el 1773 publicà The Origin and Progress of Man and Language (L'origen i progrés de l'home i el llenguatge), obra de gran erudició en què explicava el sorgiment del llenguatge humà a partir dels avantatges evolutius que conferí: hi concloïa que el llenguatge es desenvolupà com un mètode de supervivència avantatjós quan una comunicació clara podia ser determinant per a evitar perills, explicant-hi a més les principals característiques dels idiomes primitius. En aquesta obra, Monboddo utilitza arguments antropològics i lingüístics que deixen entreveure clarament la seva comprensió i acceptació de mecanismes anàlegs a la selecció natural de Wallace/Darwin, en qui podria haver influenciat. Les teories de Monboddo no foren massa seguides llavors, a causa, sobretot, de les nombroses excentricitats del lord, que mai no va ser considerat seriós.

L'assumpte va caure en un relatiu oblit fins a la publicació de L'origen de les espècies; pocs anys després que es publicàs, el tema es convertí en quelcom de polèmic. El 1866, la Societat Lingüística de París decidí prohibir el tema al·ludint-hi que totes les teories al respecte eren tan contradictòries entre si que mai no se'n podria arribar a un acord. Així doncs, el problema de l'evolució del llenguatge queda suspès per gairebé un segle, i fou després revifat amb l'esperança que els avanços en genètica, psicologia evolutiva, lingüística i antropologia fossin capaços de donar-hi una resposta.

Ha estat anomenat "el problema més difícil en ciència", pels problemes en intentar abordar l'objecte d'estudi (el llenguatge, del qual no existeix una definició universalment acceptada) i perquè, simplement, no existeixen fòssils de formes primitives de llenguatge.

• Lingüística diacrònica
• Evolució humana