Les eleccions al Parlament Basc del 2024 se celebraren el diumenge 21 d'abril del 2024, per triar els 75 diputats de la XIII legislatura.[1]
Antecedents
Les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 van estar dominades per l'ascens d'EH Bildu, la coalició sobiranista va superar per primera vegada al PNB ocupant el primer lloc en regidors, tot i que els jeltzales es van mantenir en primer lloc en vots amb la possibilitat real de ser derrotats al Parlament Basc davant els abertzales i perdre l'hegemonia que ha mantingut des de la transició.[2] Així, la gran incògnita serà el resultat de l'enfrontament de "dues opcions, models, i maneres de fer".[3] El PSE-EE va quedar en tercera posició, després que el nombre d'escons també disminuís una mica. La quarta posició, en canvi, la va adquirir el PP, recolzada per un augment de vots i escons i després de recuperar representació a molts municipis. Elkarrekin Podemos va ocupar l'últim lloc per la baixada de vots i escons.
A les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2023, el PNB va tenir una baixada de vots, però es va mantenir com a líder a les Juntes Generals d'Àlaba i les de Biscaia. En canvi, a les de Guipúscoa va ser la segona força després d'EH Bildu. La coalició nacionalista va guanyar terreny en tres territoris. El PSE-EE va ser la tercera força als tres territoris, però només a Biscaia va mantenir el nombre d'assemblearis, perdent escons a Àlaba i Guipúscoa. El PP va augmentar la seva representació als tres territoris, mentre que Elkarrekin Podemos va patir pèrdues. L'EAJ es va mantenir al poder a les tres diputacions, en coalició amb el PSE-EE, però va perdre tota la majoria a Àlaba i Guipúscoa. En aquests dos territoris, en el llindar de les eleccions al Parlament, els governs provincials no van poder aprovar els primers pressupostos de la legislatura.
Candidatures
L'Estatut de Guernica estableix en el seu article 26 que la circumscripció electoral serà el territori històric i fixa un nombre igual de representants per circumscripció. L'actual llei electoral en vigor, estableix en 25 el nombre de parlamentaris per circumscripció i que les candidatures han d'obtenir un mínim de 3% de vots vàlids per optar al repartiment de representants.[4]
Les taules següents mostren els resultats de les enquestes d'opinió en ordre cronològic invers, mostrant primer les més recents i utilitzant les dates en què es va fer el treball de camp de l'enquesta, a diferència de la data de publicació. Quan es desconeixen les dates del treball de camp, s'indica la data de publicació. El percentatge més alt de cada enquesta es mostra amb el fons ombrejat amb el color del partit líder. En cas d'empat, s'aplica a les xifres amb els percentatges més alts. La columna "Avantatge" de la dreta mostra la diferència de punts percentuals entre les parts amb els percentatges més alts en una enquesta.
Línies de tendència dels resultats de les enquestes del 12 de juliol de 2020 al 21 d'abril de 2024, amb una línia corresponent a cada partit polític.
Jornada electoral
La participació va ser del 28% a la una de la tarda,[14] del 51% a les sis de la tarda[15] i del 62,52% al final de la jornada (11,74% més que en les eleccions de 2020).[16] 54.559 persones van exercir el seu vot per correu.[17]
La participació va ser del 62,55%, molt superior al 52,86% de les eleccions celebrades en 2020 que es van celebrar en plena pandèmia de covid-19 amb estrictes mesures de seguretat sanitària. El EAJ-PNV i EH Bildu van empatar a 27 escons tot i que el PNB va obtenir més vots, el PSE va obté 12 diputats, el PP set, Vox un, Sumar entra amb un i Podem i Ciutadans van perdre la seva representació.[19]
Per territoris històrics
Resultats per províncies de les Eleccions del Parlament Basc de 2024
_(cropped).jpg){kind=small}
.png){kind=small}
.svg){kind=small}
_2.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.svg&lang=ca)
.svg)
.jpg)
_Pedro_S%C3%A1nchez_asiste_a_un_homenaje_a_Clara_Campoamor.jpg)
.jpg)
.svg)
