|
Ducat de Francònia
 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi. Tenia la capital a Nuremberg i comprenia els bisbats de Bamberg, Wurszburg, Eichstätt, la comanderia de l'Orde Teutònic de Bad Mergentheim, els principats de Brandenburg-Bayreuth, Brandenburg-Ansbach, Henneberg-Schleusingen, Henneberg-Roemhild, Henneberg-Schmalkalden, Loewenstein-Werthheim, Hohenlohe-Waldenburg, les ciutats imperials de Nuremberg, Rothenburg ob der Tauber, Bad Windsheim, Schweinfurt, i Weissenburg, a més de diversos comtats, inclòs el de Hohenlohe. HistòriaLa regió havia estat al segle v el centre del regne de Turíngia, que va ser conquerit pels francs el 527. Els francs anomenaren aquelles terres "França oriental", en contraposació a la Renània que era coneguda com a "França Occidental".[a] A finals del segle x el nom de la regió havia evolucionat a Francònia. Amb la fragmentació de l'Imperi Carolingi, el ducat es consolidà com un territori independent l'any 902. L'any 906 la dinastia Conradina prengué el control del ducat i el 911 Conrad, membre de la dinastia, va accedir al tron germànic deixant el ducat al seu germà Eberard, que moriria el 939 a la batalla d'Andernach.[1] El va succeir Conrad el Roig de la branca de la família coneguda com a Dinastia Sàlica, que va morir combatent els invasors magiars (hongaresos). L'any 1024 el 6è duc de Francònia Conrad va ser escollit rei d'Alemanya i coronat emperador el 1027. D'aquesta manera el ducat quedava com una possessió imperial, i la nissaga de reis sàlics donava tres emperadors més al Sacre Imperi: Enric III (1028-1053), Enric IV (1053-1111), i Enric V (1111 - 1125). Les donacions dels monarques de parts dels territoris que componien el ducat als seus vassalls van acabar fragmentant el Ducat de Francònia i convertint-lo en nombroses entitats independents. El nom de Francònia va caure en desús, tot i que el 1500 es va crear el cercle imperial de Francònia. Eventualment, la major part de Francònia va acabar sent incorporada a Baviera el 1803 després de l'aliança dels bavaresos amb Napoleó. Ducs de Francònia
Després dels conradins, el ducat va ser atorgat a la dinastia sàlica que ja eren Ducs de Lorena. Tanmateix és possible que el Conrad el Roig no fos nomenat duc sinó comte de Francònia.
A la mort de Conrad, les terres van ser incorporades a la corona imperial. El 1115 l'emperador sàlic Enric V va entregar les terres de la Francònia Occidental al seu nebot Conrad de Hohenstaufen, que utilitzaria aquest títol. Conrad acabaria succeint Enric al tron germànic, de manera que les terres tornaren a quedar incorporades a la corona.
Notes
Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||||
