|
Ducat d'Osuna
El ducat d'Osuna és un títol nobiliari espanyol amb Grandesa d'Espanya de primera classe. Va ser creat el 5 d'octubre de 1562 per Felip II de Castella i atorgat al V comte d'Ureña, Pedro Téllez-Girón y de la Cueva, que era senyor de la ciutat andalusa d'Osuna.[1][2] L'actual titular és Ángela María Solís-Beaumont y Téllez-Girón.[3] HistòriaEl ducat va tenir el seu centre en la ciutat d'Osuna. En origen, Pedro Girón, mestre de l'orde de Calatrava des de 1445 i favorit d'Enric IV de Castella, va rebre d'aquest monarca diverses viles i llogarrets.[4] El 22 de març de 1474 permuta amb el seu germà, el marquès de Villena, algunes de les viles obtingudes per altres llocs, entre els quals Osuna, que pertanyia a l'orde de Calatrava des de 1264 per concessió d'Alfons X de Castella.[5] La senyoria d'Osuna va ser elevada a ducat el 5 de febrer de 1562 per Felip II de Castella, essent el titular Pedro Téllez-Girón, comte d'Ureña i senyor de la ciutat d'Osuna,[1] que va ser també notari major, ambaixador a Lisboa i virrei a Nàpols.[2] Des d'aquell moment, Osuna es va convertir en el centre de l'estat senyorial dels Téllez-Girón i en una vila ducal que amb els anys va ser embellida.[4] A més, el títol va obtenir la Grandesa d'Espanya de primera classe i antiguitat subrogant-la del comtat d'Ureña, títol creat per Enric IV el 1469 i que havia estat reconegut i distingit per Carles I de Castella el 1520.[6] Els primers ducs d'Osuna van mantenir la seva residència als seus estats, i van transformar la seva capital, però eventualment van instal·lar-se a Madrid quan s'hi va traslladar la cort.[7] Els Osuna van incorporar altres títols, el 1771 obtenen els títols d'Arcos, Béjar, Benavente i Gandia pel matrimoni del novè duc amb María Josefa Alfonso Pimentel. Després, arran de la resolució d'un plet successori, el 1836 l'onzè duc, Pedro de Alcántara Téllez-Girón, incorpora els títol de duc de Medina de Rioseco, i el títol i el patrimoni del ducat d'El Infantado, a causa de la mort sense successió del darrer titular.[1] A finals de segle XIX la casa va fer fallida, Mariano Téllez-Girón va dilapidar la fortuna,[3] i a la seva mort el 1882 els successors van haver de desprendre's de propietats i es va formar una comissió executiva d'obligacionistes que va decomissar els béns de la família, inclòs l'arxiu, per sentència de 1894.[1] Amb ell també s'extingí la línia major i va succeir-lo el seu cosí germà, Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Fernández de Santillán per Reial Carta de 27 de desembre de 1882.[6] Segons els estatuts originals del majorat fundat vinculat al ducat, la successió era agnatícia sense excepcions.[6] Tanmateix, el 1931 el ducat i altres títols van passar a Ángela María Téllez-Girón y Estrada,[8] i més endavant a la seva filla, l'actual titular.[3] TitularsReferències
|
||||||||||||||||
