ca Alfons X de Castella

Alfons X de Castella
Nom original	(es) Alfonso X de Castilla, Alfons X el savi
Biografia
Naixement	23 novembre 1221 ; Toledo (Espanya)
Mort	4 abril 1284 (62 anys); Sevilla (Espanya)
Sepultura	Santa Metropolitana i Patriarcal Església Catedral de Santa Maria de la Seu de Sevilla
Sobirà de Castella i de Lleó
	1252 – 1284 ; ← Ferran III de Castella – Sanç IV de Castella →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Camp de treball	Astronomia i història
Ocupació	escriptor, poeta, historiador, compositor, astrònom, governant, jurista
Gènere	Poesia
Altres
Títol	Rei de Castella, de Toledo, de Lleó, de Galícia, de Sevilla, de Còrdova, de Múrcia, de Jaén i de l'Algarve
Família	Casal de Borgonya a Lleó
Cònjuge	Violant d'Aragó i d'Hongria (1246 (Gregorià)–)
Parella	Maria Alfons de Lleó ; Maria Guillén de Guzmán
Fills	Violant de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Isabel de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Martí Alfons de Castella; () ; Urraca Alfonso de Castilla; () Maria Guillén de Guzmán; Beatriu de Castella i de Guzmán; () Maria Guillén de Guzmán; Alfonso Fernández el Niño; () ; Berenguera de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Beatriu de Castella, marquesa de Montferrat; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Ferran de la Cerda; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Elionor de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Sanç IV de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Constança de Castella; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Pere de Castella, senyor de Ledesma; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Joan de Castella, senyor de Valencia de Campos; () Violant d'Aragó i d'Hongria; Jaume de Castella, senyor de Cameros; () Violant d'Aragó i d'Hongria
Pares	Ferran III de Castella i Beatriu de Suàbia (Elisabet)
Germans	Enric de Castella el Senador; Felip de Castella; Ferran de Castella-Aumale; Manuel de Borgonya; Frederic de Castella; Sanç de Castella; Elionor de Castella; Ferran de Castella; Lluís de Castella; Berenguera de Castella; Maria de Castella
Premis
	(1980) Dia de les Lletres Gallegues ;

Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Orígens familiars

Fill gran de Ferran III de Lleó i de Castella i de Beatriu de Suàbia, quan el seu pare va iniciar el setge d'Isbiliya va atacar sense èxit l'Algarve.^[1] Va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252.

Polític exterior

Va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romanogermànic contra Rodolf I d'Alemanya a la qual va dedicar molt esforç i diners com a net de Felip de Suàbia, però finalment va renunciar a la seva candidatura en 1275.^[2] Va prendre diverses places andaluses, Cadis entre elles, però va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendia Salé.^[3]

Política interior

Durant el seu regnat va impulsar l'economia, i entre altres mesures destaca la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia i Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Siete Partidas. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'Orde de Santa Maria d'Espanya en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent.

A pesar d'haver pactat amb Pere el Gran el Tractat d'Ágreda per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,^[4] Alfons va decretar el desheretament de Sanç el 8 de novembre de 1282, però aquest va accedir finalment al tron a la mort del seu pare.

Revoltes internes

Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I d’Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. any en què el sultà marínida del Magreb Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'Estret apoderant-se de Tarifa i Algesires derrotant els castellans a la batalla d'Écija,^[5] iniciant la Guerra de l'Estret. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu net, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen principi i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a la lleialtat dels sevillans.

Política cultural

Il·lustració d'un problema d'escacs al *Libro de axedrex, dados y tablas*, publicat a Sevilla el 1283.

Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, la Crónica general e grand estoria, i les Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i el Libro de axedrex, dados y tablas.^[6]

Alfons X va realitzar també la primera reforma ortogràfica (normalització) del castellà, idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del llatí, en l'àmbit institucional.

L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.

Núpcies i descendents

Es casà en primeres núpcies, vers el 1240, amb Maria Guillén de Guzmán, matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui va tenir dos fills:

la infanta Beatriu de Castella (1242-1303), casada el 1253 amb Alfons III de Portugal
l'infant Martí Alfons de Castella, abat a Valladolid
la infanta Urraca Alfons de Castella

El 26 de novembre de 1247 es concertà el seu casament amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, que es realitzà el 4 d'abril de 1248 a la catedral de Valladolid. D'aquesta unió tingueren:

l'infant Ferran, mort molt jove i enterrant al monestir de Las Huelgas a Burgos.
la infanta Berenguera de Castella (1253-1300), promesa a Lluís Capet, fill del rei de França Lluís IX, però no s'arribaren a casar per la mort prematura d'aquest el 1260. Fou enterrada al monestir de Las Huelgas.
la infanta Beatriu de Castella (1254-1280), casada amb Guillem V de Montferrat.
l'infant Ferran de la Cerda (1255-1275). Hereu al tron castellà. La seva mort prematura permeté que el seu germà Sanç es convertí en rei.
la infanta Elionor de Castella (1257-1275)
l'infant Sanç IV de Castella (1258-1295), rei de Castella i rei de Lleó
la infanta Constança de Castella (1258-1280), abadesa de Las Huelgas.
l'infant Pere de Castella (1260-1283), senyor de Ledesma
l'infant Joan de Castella (1262-1319), senyor de València de Campos
la infanta Isabel de Castella (v1272), morta molt jove
la infanta Violant de Castella (1265-1296), casada amb Dídac López de Haro, senyor de Biscaia
l'infant Jaume de Castella (1266-1284), senyor de Cameros

Referències

↑ Valls i Taberner, Ferran. Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi. Feres & fils, 1918, p. 7.
↑ Guerrero Navarrete, Yolanda. «Espacios políticos y estructuras de poder». A: Fermín Miranda García, Yolanda Guerrero Navarrete. Medieval territorios, sociedades y culturas (en castellà). Silex, 2008, p. 335. ISBN 9788477371991.
↑ O'Callaghan, Joseph F. Alfonso X and the Cantigas De Santa Maria (en anglès). Brill, 1998, p. 101. ISBN 9789004110236.
↑ (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
↑ Thacker, Shelby; Escobar, Jose. Chronicle of Alfonso X (en anglès). University Press of Kentucky, 2015, p. 17. ISBN 0813158885.
↑ Edició crítica del llibre Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio: «ALFONSO X - Libro de los juegos» (en italià). Paolo Canettieri. Arxivat de l'original el 26 d'abril 2010. [Consulta: 21 abril 2010].

Enllaços externs

Reproducció d'una inscripció amb les armes d'Alfons X Arxivat 2006-02-13 a Wayback Machine. a la Biblioteca Cervantes.
Alacant i Alfons X el savi.

Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa

Lapidario a la Biblioteca Cervantes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons X de Castella

[1] Valls i Taberner, Ferran. Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi. Feres & fils, 1918, p. 7.

[2] Guerrero Navarrete, Yolanda. «Espacios políticos y estructuras de poder». A: Fermín Miranda García, Yolanda Guerrero Navarrete. Medieval territorios, sociedades y culturas (en castellà). Silex, 2008, p. 335. ISBN 9788477371991.

[3] O'Callaghan, Joseph F. Alfonso X and the Cantigas De Santa Maria (en anglès). Brill, 1998, p. 101. ISBN 9789004110236.

[4] (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.

[5] Thacker, Shelby; Escobar, Jose. Chronicle of Alfonso X (en anglès). University Press of Kentucky, 2015, p. 17. ISBN 0813158885.

[6] Edició crítica del llibre Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio: «ALFONSO X - Libro de los juegos» (en italià). Paolo Canettieri. Arxivat de l'original el 26 d'abril 2010. [Consulta: 21 abril 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]