Domingo Fletcher Valls
Domingo Fletcher Valls (València, 19 d'agost de 1912 [1]- 31 d'agost de 1995) va ser un arqueòleg valencià, dedicat a l'estudi de les cultures prehistòriques de les terres valencianes. Domingo Fletcher va estudiar batxillerat en l'Institut Lluís Vives[2] i en 1934 es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de València, rebent el Premi Extraordinari,[2] doctorant-se posteriorment a Madrid.[2] Professor Ajudant de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat Central des del curs 1935-36.[2] Va participar en nombroses excavacions com la de Cova de la Pileta de Benaoján (província de Màlaga),[3] en el Cabezo del Tío Pío d'Archena (Múrcia),[3] en la Cova Negra a Xàtiva, en La Bastida de les Alcusses de Moixent, al Tossal de Sant Miquel a Llíria. Va coincidir a la universitat amb els professors Luis Gonzalvo París, catedràtic d'Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica i Lluís Pericot i Garcia, Catedràtic i sotsdirector del Servei d'Investigació Prehistòrica de València.[2] La col·laboració de Pericot amb Isidre Ballester i Tormo, que en 1927 havia fundat el Servei d'Investigació Prehistòrica, va portar al fet que Domingo Fletcher, entre altres alumnes, començara a col·laborar en les recerques i excavacions del SIP. En 1931 Domingo Fletcher va ser nomenat agregat del Servei i en 1932, col·laborador.[2] Des de 1932, sent ell molt jove, va estar relacionat amb el Servei d'Investigació Prehistòrica, participant en alguna de les seues excavacions arqueològiques. Des de 1950 fins a la seua jubilació en 1982, va ocupar el lloc de director del SIP i del Museu de Prehistòria de València,[4] quedant des de 1984 com a director honorari d'ambdues institucions. Després de la seua mort en 1995, el Museu de Prehistòria de València va passar a anomenar-se "Domingo Fletcher Valls". Destaquen els seus estudis sobre ploms i inscripcions ibèriques. També va ser Cap de la secció de Prehistòria a València del CSIC des de 1953.[5] La Diputació de València va nomenar-lo director honorari del SIP en 1984 i, després de la seua defunció en 1995, va donar el seu nom des de 1996 al Museu de Prehistòria de València. Vegeu tambéReferències
Bibliografia |