El Dnièster[1] (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanèsNistru; en rus Днестр, Dniestr; en grec antic: Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra. En català és més conegut habitualment sota la forma Dnièster, derivada de la pronúncia del nom rus del riu. És el segon riu més important d'Ucraïna i el riu principal de la regió històrica ucraïnesa de Galítsia, com també un símbol d'importància històrica i etnogràfica del principat de Galítsia-Volínia. Separa les regions històriques de Podíl·lia i Bucovina. A part d'Ucraïna, travessa Moldàvia.
Etimologia i història
Tiras (llatí Tyras, grec Τύρας) fou un dels principals rius de la Sarmàcia europea. Heròdot diu encertadament que naixia a un gran llac. Corria paral·lel al riu Ister i feia de frontera entre Dàcia i Sarmàcia. Desaiguava a la mar Negra al nord-est de la desembocadura de l'Ister, del que estava a uns 200 km. Segons els Iambes al Rei Nicomedes era navegable i hi abundava el peix, i Ovidi diu que era un riu ràpid. Els turcs el van anomenar Tural.
El nom actual de Dnièster prové de l'arrel indoirànica "don", que significa "aigua". Aquest riu comparteix la mateixa arrel amb: el Don, Síverskyi Donets, Dniéper (Danapris) i el Danubi (Dunai - Donau - Danube).
Curs
Mapa dels rius d'Ucraïna (en anglès)Mapa simplificat de Moldàvia mostrant el curs del Nistru.
El riu marca la fi real de l'estepa eurasiàtica. El Dnièster neix a una elevació d'entre 900 i 1.000 m, al mont Rozlutx, a la part dels Carpats anomenada Beskidy (Бески́ди), precisament als Beskids del Dnièster alt (Вехньодністро́вські Бески́ди, Vekhnodnistrovski Beskidi), prop del poble de Vovtxe (Вовче, abans Середа, Sereda), a l'óblast de Lviv no gaire lluny de la frontera amb Polònia, i comença el seu camí cap a l'oest, sud-oest. Travessa les províncies ucraïneses d'Ivano-Frankivsk, Txernivtsí, Ternópill, Khmelnitski (dibuixant la frontera entre aquestes dues últimes i la de Txernivtsí, com també entre la de Ternópill amb la d'Ivano-Frankivsk) i Vínnitsia, marcant la frontera amb Moldàvia abans d'entrar a aquest país. Fa 398 kilòmetres per Moldàvia, la majoria dels quals marquen la frontera entre Moldàvia i Transnístria, i després torna a separar Moldàvia d'Ucraïna i finalment, entra a Ucraïna de nou a l'óblast d'Odessa. Desemboca a la mar Negra prop de Bílhorod-Dnistrovski, uns 40 km al sud, sud-oest de la ciutat d'Odessa. Els ucraïnesos consideren que desemboca al seu liman, el liman del Dnièster, un tipus d'estuari, per després arribar a la mar Negra.
Ciutats importants o d'interès
Ciutats o municipis importants o d'interès banyades pel riu:
Camenca (ucraïnès: Ка́м'янка, Kàmianka), a la riba esquerra del Dnièster, de facto a Transnístria
Rezina (ucraïnès: Резіна), a la riba dreta del Dnièster
Rîbniţa (romanès: Rîbniţa; ucraïnès: Ри́бниця, Rýbnytsia; rus: Ры́бница), a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
Dubăsari (ucraïnès: Дубосари, Dybossary), a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
Grigoriòpol, ciutat de Moldàvia a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
Slobòzia, a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
Bender o Tighina (ucraïnès: Бендери, Bendery) és una ciutat a Moldàvia, sota el control efectiu de l'estat no reconegut de Transnístria des del 1992. Coneguda per la seva fortalesa medieval.
Tiraspol és la segona ciutat més gran de Moldàvia i la capital i centre administratiu de l'estat no reconegut de Transnístria.
Liman del Dnièster
Desembocadura del Dnièster a la mar Negra l'hivern, amb el seu líman mig congelat (óblast d'Odessa).
Municipis al liman del Dnièster, a l'óblast d'Odessa, a Ucraïna de nou:
Bílhorod-Dnistrovskyi (Білгород-Дністровський; romanès: Cetatea Albă), es troba a la riba dreta del líman. Famosa per la seva fortalesa medieval, sovint anomenada pel seu nom turc d'Akkerman.
Ovidiòpol (Овідіополь), davant per davant de Bílhorod-Dnistrovskyi, a l'altra banda del líman, a la riba esquerra.
Xabo (Шабо), a la riba dreta, entre Bílhorod-Dnistrovskyi i Zatoka.
Karolino-Buhaz (Кароліно-Бугаз), just on comença la barra de sorra, per la banda nord-est, per la riba esquerra. És un petit lloc d'estiueig.
Zatoka (Затока), situada just a l'obertura a la barra de sorra (el mini estret) que deixa entrar l'aigua de mar i sortir l'aigua de l'estuari, el seu nom vol dir "Badia" en ucraïnès. També és un petit lloc d'estiueig.
Tributaris
En ordre del naixement fins a la desembocadura (els afluents que entren per l'esquerra porten una E, els de la dreta van marcats amb D, i la llargada en quilòmetres també és indicada quan se'n té constància), són els següents:
Stryi (Стрий, D, 230 km), aquest riu de l'óblast de Lviv neix als Carpats, a la muntanya d'Iavornyk (Яворник), als Beskydy i desemboca al Dnièster entre les ciutats de Khódoriv (Хо́дорів) i Jydàtxiv (Жида́чів).
Bystrýtsia (Бистри́ця, D, 17 km), neix de la confluència de tres rius, el més llarg, el Bystrýtsia Nadvirianska (Бистриця Надвірнянська), de 94 km.
Hnylà Lypa (Гнила́ Ли́па, "Til·ler Podrit" o "Tell Podrit", E, 87 km), neix al poble de Lypivstsi (Липівці).
Zolotà Lypa (Золота́ Ли́па, és a dir, "Til·ler" o "Tell d'Or", E, 85 km). Passa per la ciutat de Berejany (Бережа́ни, pronunciat Berejan·i, on la "n" i la "y" són dues lletres diferents, pronunciades per separat).
Seret (Сере́т, E, 242 km). Passa per les ciutats de Txortkiv (Чортків) i Ternópill, i també els "assentaments de tipus urbà" de Velyka Berezòvytsia (Велика Березовиця), Mykúlyntsi (Мику́линці) i Zaliztsi (Залізці) a l'óblast de Ternópill, com també per l'óblast de Lviv. Desemboca al Dnièster prop del poble d'Horodok (Городок). (No s'ha de confondre amb el riu Siret, que a vegades també es diu Seret (Сірет, Серет), un afluent esquerre del Danubi, ni amb el riu homònim però més petit, de l'óblast de Lviv, afluent del Pobuk i que passa pel poble de Drohòbytx, Дрогóбич).
Zbrutx (Збруч, E, 247 km). El 1848, vora el riu es va trobar una escultura en forma de columna amb un cap de 4 cares, que es va anomenar l'ídol del Zbrutx. Representa una deïtat eslava i data del segle IX.
Stryvíhor o Strwiąż (ucraïnès: Стриві́гор; polonès: Strwiąż, pronunciat Strviaj, E, 94 km). Neix a Polònia, als Beskids Centrals, i banya els territoris de Polònia i Ucraïna.
Veresxýtsia (Верещи́ця, E, 92 km), neix als pujals de Roztòtxia (ucraïnès: Розто́ччя; polonès: Roztocze), a l'óblast de Lviv. Banya els territoris d'Ucraïna i Moldàvia.
Jvàntxyk (Жванчик, E, 107 km), neix al poble de Klynove (Клинове)
