Dialecte arameu de Palmira
El palmirenc o arameu de Palmira va ser un dialecte de l'arameu occidental, amb influències de l'àrab,[1] parlat a la ciutat de Palmira, Síria, fins a finals del segle iii després de Crist.[2] El desenvolupament de subsegüents variants de l'arameu va donar pas a la creació de l'alfabet de Palmira. Fins a l'any 274 dC,[nota 1] els habitants de la ciutat parlaven el palmirenc i utilitzaven la gramàtica de l'alfabet de Palmira per escriure.[3] L'ús del llatí era minoritari i excepcional, i el grec només es feia servir, aparentment, per qüestions diplomàtiques i afers comercials importants;[1] després de la conquesta per part dels àrabs, de Palmira, el grec va ser reemplaçat per l'àrab, del que va evolucionar un nou dialecte de Palmira.[4] Altres dialectes d'arameu occidental inclouen el nabateu i el judeo-arameu. Es segueixen parlant variants de l'arameu occidental en pobles de Síria com Ma'loula, Bakh`un i Jubb`adin. NotesReferències
Bibliografia
Vegeu també |