Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Diaboleïta

Infotaula de mineralDiaboleïta

Cristall de diaboleïta de Thorikos, Districte de Lavrion, Grècia
Fórmula químicaPb₂CuCl₂(OH)₄
Epònimboleïta i distinció Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.DB.05
Nickel-Strunz 9a ed.3.DB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/C.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana10.6.1.1
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Hàbit cristal·lícristalls tabulars quadrats, plaques primes, massiu
Estructura cristal·linaa = 5.880 Å, c = 5.500 Å, Z = 1
Grup puntualditetragonal piramidal (4mm) P4mm
Colorblau fosc
Exfoliació{001} perfecta
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)2,5
Lluïssoradamantina
Color de la ratllablava
Diafanitattransparent a translúcida
Densitat5,41 a 5,43 g/cm³
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1.980, nε = 1.850
Birefringènciaδ = 0,130
Espectre d'absorcióO > E, en fragments gruixuts
Solubilitatcompletament soluble en àcid nítric
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2007 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolDbol Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La diaboleïta és un mineral de la classe dels halurs que pertany al subgrup de la diaboleïta. Rep el seu nom del grec dia, a través, i del mineral boleïta.

Característiques

És un mineral compost principalment de plom, coure i clor, que cristal·litza en el sistema tetragonal formant cristalls tabulars quadrats o plaques primes. També s'hi pot trobar de manera massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5, i té una fractura concoidal. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la diaboleïta pertany a «03.DB: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb, Cu, etc.» juntament amb els següents minerals: rickturnerita, pseudoboleïta, boleïta, cumengeita, bideauxita, cloroxifita, hematofanita, asisita, parkinsonita, murdochita i yedlinita.

Formació i jaciments

Es troba en menes d'òxid de manganès, i com a mineral secundari en menes de plom i òxid de coure, així com en l'escòria d'aigua de mar. Sol trobar-se associada a altres minerals com: atacamita, boleïta, caledonita, cerussita, cloroxifita, hidrocerussita, leadhil·lita, mendipita, paratacamita, fosgenita i wherryita.

Referències

  1. «Diaboleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2015].
Kembali kehalaman sebelumnya