Diaboleïta |
---|
Cristall de diaboleïta de Thorikos, Districte de Lavrion, Grècia |
Fórmula química | Pb₂CuCl₂(OH)₄ |
---|
Epònim | boleïta i distinció |
---|
|
Categoria | halurs |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DB.05 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DB.05 |
---|
Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.04 |
---|
Dana | 10.6.1.1 |
---|
|
Sistema cristal·lí | tetragonal |
---|
Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars quadrats, plaques primes, massiu |
---|
Estructura cristal·lina | a = 5.880 Å, c = 5.500 Å, Z = 1 |
---|
Grup puntual | ditetragonal piramidal (4mm) P4mm |
---|
Color | blau fosc |
---|
Exfoliació | {001} perfecta |
---|
Fractura | concoidal |
---|
Tenacitat | fràgil |
---|
Duresa (Mohs) | 2,5 |
---|
Lluïssor | adamantina |
---|
Color de la ratlla | blava |
---|
Diafanitat | transparent a translúcida |
---|
Densitat | 5,41 a 5,43 g/cm³ |
---|
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
---|
Índex de refracció | nω = 1.980, nε = 1.850 |
---|
Birefringència | δ = 0,130 |
---|
Espectre d'absorció | O > E, en fragments gruixuts |
---|
Solubilitat | completament soluble en àcid nítric |
---|
|
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
---|
Codi IMA | IMA2007 s.p. |
---|
Símbol | Dbol |
---|
Referències | [1] |
---|
La diaboleïta és un mineral de la classe dels halurs que pertany al subgrup de la diaboleïta. Rep el seu nom del grec dia, a través, i del mineral boleïta.
Característiques
És un mineral compost principalment de plom, coure i clor, que cristal·litza en el sistema tetragonal formant cristalls tabulars quadrats o plaques primes. També s'hi pot trobar de manera massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5, i té una fractura concoidal. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la diaboleïta pertany a «03.DB: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb, Cu, etc.» juntament amb els següents minerals: rickturnerita, pseudoboleïta, boleïta, cumengeita, bideauxita, cloroxifita, hematofanita, asisita, parkinsonita, murdochita i yedlinita.
Es troba en menes d'òxid de manganès, i com a mineral secundari en menes de plom i òxid de coure, així com en l'escòria d'aigua de mar. Sol trobar-se associada a altres minerals com: atacamita, boleïta, caledonita, cerussita, cloroxifita, hidrocerussita, leadhil·lita, mendipita, paratacamita, fosgenita i wherryita.
Referències
- ↑ «Diaboleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2015].
|
---|
Perovskites estequiomètriques | Subgrup de la bridgmanita | |
---|
Subgrup de la perovskita | |
---|
Subgrup de la neighborita | |
---|
Subgrup de la clorocalcita | |
---|
Subgrup de la criolita | |
---|
Subgrup de la vapnikita | |
---|
Subgrup de la sulfohalita | |
---|
| |
---|
Perovskites no estequiomètriques | Subgrup de la söhngeïta | |
---|
Subgrup de la schoenfliesita | |
---|
Subgrup de la stottita | |
---|
Subgrup de la brownmillerita | |
---|
Subgrup de la skutterudita | |
---|
Subgrup de l'oskarssonita | |
---|
Subgrup de la cohenita | |
---|
Subgrup de l'auricuprur | |
---|
Subgrup de la diaboleïta | |
---|
Subgrup de l'hematofanita | |
---|
|
---|
Altres minerals no agrupats | |
---|