 Boleïta |
|---|
Boleïta de la mina d'Amelia, Santa Rosalía (El Boleo), Districte de Boleo, Municipi de Mulegé, Baixa Califòrnia Sud, Mèxic. |
| Fórmula química | KPb26Ag9Cu24Cl62(OH)48 |
|---|
| Epònim | El Boleo (en)   |
|---|
| Localitat tipus | El Boleo (en) |
|---|
|
| Categoria | halurs |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 03.DB.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DB.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.04 |
|---|
| Dana | 10.6.6.1 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | isomètric |
|---|
| Hàbit cristal·lí | cristalls cúbics |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 15.29 Å; Z = 1 |
|---|
| Grup puntual | cúbica (4/m 3 2/m) hexoctahedral |
|---|
| Color | blau clar, lapislàtzuli, blau fosc |
|---|
| Exfoliació | [001] perfecta |
|---|
| Fractura | desigual |
|---|
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
|---|
| Lluïssor | vítria a nacrada |
|---|
| Color de la ratlla | verd clara, blau clara |
|---|
| Diafanitat | translúcida |
|---|
| Gravetat específica | 5,054 |
|---|
| Densitat | 4,8 a 5,1 |
|---|
| Propietats òptiques | isòtropa |
|---|
| Índex de refracció | n = 2,05 |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
|---|
| Símbol | Bol |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La boleïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la localitat de Boleo (Mèxic). Va ser descrit per primera vegada el 1891 com un mineral oxiclorur.
Característiques
La fórmula química de la boleïta és KPb26Ag9Cu24Cl62(OH)48. És un mineral isomètric que forma cubs de color blau profund. Hi ha nombrosos minerals relacionats amb aquesta espècie, com la pseudoboleïta, la cumengeita i la diaboleïta, tots ells amb la mateixa estructura cristal·lina complexa. Tots ells contenen formes cúbiques brillants de color blau. La seva ratlla és de color blau verdós, sempre més clar que el color de la peça.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boleïta pertany a «03.DB: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb, Cu, etc.» juntament amb els següents minerals: rickturnerita, diaboleïta pseudoboleïta, cumengeita, bideauxita, cloroxifita, hematofanita, asisita, parkinsonita, murdochita i yedlinita.
Es forma en zones alterades dels dipòsits de plom i coure, produïdes durant la reacció de clorurs que contenen solucions de sulfurs primaris. La boleïta va ser recollida per primera vegada com una mena molt petita de plata, coure i plom a Boleo, Mèxic. Els minerals associats amb la boleïta a la localitat tipus inclouen pseudoboleïta, cumengeita, atacamita, anglesita, cerussita, fosgenita i guix. Altres minerals associats a aquesta espècie són: paratacamita, leadhil·lita, paralaurionita, caledonita, matlockita i bideauxita.
Referències
- ↑ «Boleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 març 2014].
Bibliografia
- Gossner, Bernard (1906) "The Crystal form of Boleite". The American Mineralogist. University of Munich 580-582
- Hawthorne, Frank C., Cooper, Mark A. (2000). “Boleite: Resolution of the Formula, KPb26 Ag9 Cu24 Cl62 (OH)48. The Canadian Mineralogist. Vol.38. 801-808.
- Martens, W., Williams, P.A., Frost, R.L. (2003) "Raman spectroscopy of the minerals boleite, cumengite, diaboleite and phosgenite – implications for the analysis of cosmetics of a antiquity". Mineralogical Magazine. V.67: 103-111 <http://gsminmage.highwire.org/cgi/content/abstract/67/1/103[Enllaç no actiu]
- Parker, Robert L (1981). Rocks and Mineral Deposits W.H. Freeman and Company. San Francisco. 343-422.
- Pirsson, Louis V (1964). Rocks and Rock Minerals. John Wiley & Sons, Inc. New York, London. 34-56
- Rouse, Roland C. (1973/01) "The Crystal Structure of boleite – A Mineral Containing Silver Atom Clusters». Journal of solid state chemistry 6(1): 86-92 http://hdl.handle.net/2027.42/33968
- Weber, Julius (1974). The formation of Minerals. Van Nostrand Reinhold Company. New York, London. 78-80
- Williams, Peter A., Thomas, John H., Humphries, Alun,. Samad, Abdul F (1981) "Chemical Studies on the Stabilities of Boleite and Pseudoboleite". Mineralogical Magazine v.44: 101-104 http://www.minersoc.org/pages/Archive.htm[Enllaç no actiu]
