La diòcesi de Vitòria és una demarcació de l'església catòlica al País Basc . Forma part de la província eclesiàstica de Burgos , i és sufragània de l'arquebisbat de Burgos . La seva seu està a la ciutat de Vitòria .
Va ser erigida per Pius IX el 1861 a conseqüència del Concordat de 1851 .
El territori diocesà coincideix amb el de la província d'Àlaba , a més d'Urduña (Biscaia ) i l'Enclavament de Trebiño (Burgos ).
El Concordat de 1851 decidí la reunió de les llavors anomenades Províncies Bascongades Calahorra , Pamplona i Santander . Així doncs, Pius IX erigí la diòcesi mitjançant la butlla In Celsisima del 8 de setembre de 1861. l'antiga col·legiata de Santa Maria va ser consagrada com a catedral el 1863.
El 1880 s'inaugurà el seminari conciliar , i el 1930 el bisbe Mateo Mújica inaugurà l'actual seminari diocesà . El 1941 es crearen les Escoles professionals diocesanes. El 1947 Pius XII concedí a la diòcesi les Missions Diocesanes.
D'acord amb la butlla Quo Commodius del 2 de novembre de 1949 de Pius XII, el 1950 se segregaren de la diòcesi de Vitòria les províncies de Biscaia i Guipúscoa , constituint-se les diòcesis de Bilbao i Sant Sebastià .
Episcopologi
1862-1877: Diego Mariano Alguacil Rodríguez
1877-1880: Sebastián Herrero Espinosa de los Monteros .
1881-1890: Mariano Miguel Gómez .
1890-1904: Ramón Fernández de Piérola y López de Luzuriaga .
1905-1913: José Cadena y Eleta .
1913-1917: Prudencio Melo y Alcalde (nomenat bisbe de Madrid-Alcalá ).
1917-1922: Leopoldo Eijo y Garay (nomenat bisbe de Madrid-Alcalá ).
1923-1928: Zacarías Martínez Núñez .
1928-1937: Mateo Mújica Urrestarazu .
1937-1943: Francisco Javier Lauzurica y Torralba (nomenat bisbe de Palència ).
1943-1949: Carmelo Ballester Nieto .
1950-1954: José María Bueno Monreal (nomenat bisbe coadjutor de Sevilla ).
1955-1979: Francisco Peralta Ballabriga .
1979-1995: José María Larrauri Lafuente .
Des de 1995: Miguel José Asurmendi Aramendia SBD .
Fonts
