|
Dècada Ominosa
La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal (1823) fins a la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta denominació es deu al fet que fou una època de decadència i ineficàcia governamental. És el segon període absolutista durant el regnat de Ferran VII (dit el Desitjat), després del Trienni Liberal[1] i abans del regnat de la reina Isabel II. Es caracteritzà també per la dura repressió que hi hagué en tots els sectors liberals. Molts dels liberals espanyols, doncs, s'exiliaren. Tornarien a partir de l'any 1833, per donar suport a la reina Isabel II en la primera guerra carlina, amb idees noves per modernitzar el país. El 1823 Ferran VII ja no es va atrevir a concedir a la Inquisició tot el poder que havia tingut abans, però la va substituir per una llei pactada al congrés de Verona[2] que deixava ben clar que el motiu que buscava en la supressió de la llibertat de premsa era polític. El rei va concedir una amnistia a tots els participants de la Guerra de la Regència d'Urgell tret dels principals líders liberals.[3] L'últim executat per una pseudoinquisició (la Junta de Fe de València) va ser un lliberal enemic polític de Ferran VII, en Gaietà Ripoll, penjat el 1826 amb una excusa religiosa: l'"ensenyament deísta". Després d'una sèrie de pronunciaments fallits, els liberals decideixen canviar d'estratègia i s'acosten a la corona donant suport a la reina i filla de Ferran VII (Isabel II), pretendent a la corona, i en contra del germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre, l'altre candidat al tron. El període s'acaba un cop mort el rei Ferran VII, obrint-se un conflicte per la possessió de la corona que donà pas a la Primera Guerra Carlina. Cronologia dels fets més importants
Referències
Bibliografia
Vegeu també |
|||||||||||||||||||||
