ca Corpus Iuris Civilis

*Corpus Iuris Civilis*
	;
Tipus	codi i compilació de lleis
Fitxa
Autor	Justinià I ; Tribonià
Llengua	llatí

El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià^[1] és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I

El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble. Hi havia tres còdexs de lleis imperials i altres lleis individuals, moltes de les quals entraven en conflicte o estaven desfasades. El Codi Gregorià i el Codi Hermogenià eren compilacions no oficials, mentre que el Codi Teodosià va ser la compilació oficial ordenada per Teodosi II.^[2]

La reforma legal es va concretar en el Codex Constitutionum amb les Novellae, el Digest, que havia de ser utilitzat per estudiants de dret avançats, i els Institutes, havien de ser un llibre de text per als nous estudiants.^[3] Junts van formar un cos legal dividit en cinc volums: tres per al Digest (Digestum Vetus, Infortiatum, i Digestum Novum), un per als nou llibres del Codex Repetitae Praelectionis, i el cinquè per als Institutes, el Liber Authenticorum o Novellae, i els tres darrers llibres del Codi.^[4]^[5]

Posteriorment la divisió en cinc volums va desaparèixer substituïda per quatre: un per als Institutes, un per al Digest, un per al Codi, i un per a les Novellae. El nom Corpus Juris Civilis no li fou donat per Justinià i apareix al segle xii i no fou usat de manera habitual fins al segle xvii. Algunes edicions van incloure a més a més, tretze edictes de Justinià, cinc constitucions de Justí I el Jove, algunes de Tiberi II, algunes lleis noves de Flavi Valeri Lleó, Zenó i d'altres emperadors, sota el nom de Imperatoriae Constitutiones.

Referències

↑ «Justinià, l'emperador que va establir les bases del dret civil» (en català). Revista Sàpiens. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2022. [Consulta: 1r octubre 2022].
↑ Jolowicz, H. F.; Nicholas, Barry. A Historical Introduction to the Study of Roman Law (en anglès). CUP Archive, 1972, p. 463. ISBN 978-0-521-08253-2.
↑ Honoré, Tony. «Justinian's Codification». A: The Oxford Classical Dictionary (en anglès). 3rd rev., 2003, p. 492.
↑ «Corpus Iuris Civilis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Long, George. «Corpus Iuris Civilis». A: William Smith. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (en anglès). Boston: Little Brown and Company, p. 363-364.

Bibliografia

Edició del segle xvi consultable en línia: Corpus Iuris Civilis. Lió: Hugues de la Porte, 1558-1560.

Vegeu també

Acte propi

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corpus Iuris Civilis

[1] «Justinià, l'emperador que va establir les bases del dret civil» (en català). Revista Sàpiens. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2022. [Consulta: 1r octubre 2022].

[2] Jolowicz, H. F.; Nicholas, Barry. A Historical Introduction to the Study of Roman Law (en anglès). CUP Archive, 1972, p. 463. ISBN 978-0-521-08253-2.

[3] Honoré, Tony. «Justinian's Codification». A: The Oxford Classical Dictionary (en anglès). 3rd rev., 2003, p. 492.

[4] «Corpus Iuris Civilis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] Long, George. «Corpus Iuris Civilis». A: William Smith. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (en anglès). Boston: Little Brown and Company, p. 363-364.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]