|
Comtat d'Étampes
El comtat d'Étampes fou una jurisdicció feudal de França. Inicialment possessió d'un comte (comitatus Stampensis) del ducat de França, el primer esmentat és Marchis, vers el final del segle ix, que va morir sense successió masculina i va passar a una filla, que es va casar amb un tal Guiu, amb el que no devia tenir fills, perquè el comtat va passar a la corona. Després hi va haver vescomtes al segle xi. Al segle xii era una senyoria i apareix un senyor de nom Joan, que es va casar amb Eustàquia filla de Felip I de França. El 1240 la senyoria fou donada a Blanca de Castella retornant a la corona el 1252 que el 1270 la va donar a Margarida de Provença que la va tenir fins al 1295. El 1307 la corona (Felip III de França) la va cedir al seu fill Lluís de França (Lluís d'Evreux). Fou pairia el 1327. Lluís III de França la va reconèixer a Carles d'Etampes (o Carles d'Evreux, fill de Lluís d'Evreux), que va morir el 1336 i el va succeir el seu fill Lluís II d'Evreux, mort el 1400. El 1381 es va produir una venda a Lluís d'Anjou (Lluís III d'Etampes) i el 1384 a Joan (II) de Berry que va perdre el domini útil el 1387 a mans de Felip l'Agosarat duc de Borgonya que el va conservar fins al 1401 quan ja mort Lluís va retornar a Joan de Berry per un acord. Joan de Berry l'havia promès al duc de Borgonya però va anul·lar l'acord el 1407 quan fou assassinat el duc d'Orleans. Els borgonyons van ocupar Étampes el 1411 però els francesos el van recuperar. Joan va morir el 1416, i d'acord amb el que s'havia establert i signat, el comtat havia de passar a Joan (II) de Nevers, fill de Felip l'Agosarat però la corona va confiscar el feu. Joan (III) Sense Por de Borgonya (1416-1419) i el seu fill Felip el Bo (1419-1434), van reclamar el comtat continuadament fins al 1434. Carles VII de França el va cedir el 1421 a Ricard I (duc de Bretanya fill de Joan IV de Bretanya)) en recompensa pels servicis fets, fins a la seva mort el 1438 i després al seu fill Francesc II (després duc de Bretanya). La corona va iniciar un procés d'embargament el 1457 i el 18 de març de 1478 va confiscar el comtat i el va cedir a Joan de Foix (fill de Gastó IV de Foix i Bearn) cunyat de Lluís XII de França. Van seguir el seu fill Gastó (1500-1512) fins a la seva mort el 1512 en què va tornar a la corona. Al cap de poc temps el rei el va cedir a Anna de Bretanya (la muller de Lluís XII de França) (1513-1514) i després a la seva filla Clàudia (1514-1524) esposa de Francesc I de França; el 1515 va passar a Artur Gouffier (1515-1518) per retornar a Clàudia fins a la seva mort el 1524 en què va passar a la corona que el va cedir a Joan de la Barre (1524-1534). Retornat a la corona fou erigit en ducat el 1536 i cedit als consorts Anna de Pisseleu de Helli (amant del rei) i el seu marit Joan de Brosse. El 1553 va passar a Diana de Poitiers (una altra amant del rei) i Luis de Bresse (1553-1559) i va tornar a la corona fins al 1562, en què fou retornat a Anna de Pisseleu de Helli i al seu marit Joan de Brosse, mort el 1564. Anna va restar sola fins a la seva mort el 1576. En aquest any fou cedida a Joan Casimir del Palatinat fins al 1578, en què fou empenyorat a la duquessa de Montpensier fins al 1882. Llavors va passar a Margarida de Valois fins al 1598 en què la corona el va cedir a Gabriela d'Estrées, amant d'Enric IV de França, que va morir el 1599. El 1599 fou cedit al seu fill bastard Cèsar duc de Vendôme, casa a la que va restar fins al 1712 amb Lluís II de Vendôme (1665-1669), i Lluís III Josep (1669-1712) a la mort del qual va tornar a la corona i ja no se'n va separar. Llista de senyors, comtes i ducs
|
||||||||||||||||||||||
