Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Clitocybe

Infotaula d'ésser viuClitocybe Modifica el valor a Wikidata

bromosa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
OrdreTricholomatales
FamíliaTricholomataceae
GènereClitocybe Modifica el valor a Wikidata
Staude, 1857
Tipus taxonòmicClitocybe nebularis
Nomenclatura
BasiònimAgaricus trib. Clitocybe Modifica el valor a Wikidata

Clitocybe és un gènere de bolets pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[1] Clitocybe vol dir en grec "cap inclinat". Són fongs bàsicament sapròfits, descomponedors de la fullaraca dels boscos. Té el barret deprimit o en forma d'embut, amb el marge involut, de vegades estriat. Les làmines són més o menys arquejades, decurrents, primes, denses i, generalment, pàl·lides. Les espores blanques, roses o grogues.[2] Poques espècies d'aquest gènere es consideren comestibles i moltes altres són verinoses car contenen muscarina en grans quantitats (com ara, Clitocybe dealbata i Clitocybe rivolusa, les quals han causat morts). Distingir entre les diferents espècies no resulta possible per als que no en són experts, ja que cal analitzar-ne els trets a través del microscopi. Per això, i amb l'excepció d'unes poques espècies molt característiques, el fongs d'aquest gènere rarament es cullen per a consumir-los. També, la ingestió d'altres dues espècies, Clitocybe acromelalga del Japó,[3] i Clitocybe amoenolens de França,[4] ha portat a intoxicació severa amb eritromelàlgia.[5]

Taxonomia

Recentment, estudis moleculars han mostrat que aquest gènere és polifilètic,[6] per la qual cosa la seva taxonomia es troba, encara, en procés de revisió.

Referències

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. «Clitocybe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Ichimura, J «A new poisonous mushroom». Bot Gaz (Tokyo), 65, 1918, pàg. 10911.
  4. Saviuc PF, Danel VC, Moreau PA, Guez DR, Claustre AM, Carpentier PH, Mallaret MP, Ducluzeau R «Erythromelalgia and mushroom poisoning». J. Toxicol Clin Toxicol, 39, 4, 2001, pàg. 403-07. DOI: 10.1081/CLT-100105162.
  5. Diaz, James H. «Syndromic diagnosis and management of confirmed mushroom poisonings». Critical Care Medicine, 33, 2, 2005, pàg. 427–36. DOI: 10.1097/01.CCM.0000153531.69448.49. PMID: 15699849.
  6. Redhead, S.A. et al. «Phylogeny of agarics: partial systematics solutions for core omphalinoid genera in the Agaricales (euagarics)». Mycotaxon, 83, 2002a, pàg. 19–57. Arxivat de l'original el 2009-09-20 [Consulta: 18 agost 2010]. Arxivat 2009-09-20 a Wayback Machine.
  7. BioLib (anglès)
  8. Catalogue of Life (anglès)
  9. StrainInfo Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)

Bibliografia

  • Bigelow, H.E., 1982. North American Species of Clitocybe. Part I. J. Cramer: Vaduz, Liechtenstein.
  • Bigelow, H.E., 1985. North American Species of Clitocybe. Part II. J. Cramer: Berlín, Alemanya.
  • Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York:248-256.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya