Les claus del Cel o claus de Sant Pere són un símbol de l'autoritat papal: Heus ací que ell [Pere] rebé les claus del Regne dels Cels, el poder de lligar i deslligar se li ha confiat a ell, la cura de tota l'Església i el seu govern se li ha donat a ell [cura ei totius Ecclesiae et principatus committitur (Epist., lib. V, ep. xx, in P.L., LXXVII, 745)]".[2]
Sant Pere és habitualment descrit a la iconografia catòlica com la de l'Església Ortodoxa amb una clau o amb un manyoc. El disseny general de la basílica de Sant Pere té forma de clau, evocant les claus confiades a Sant Pere.
Els versets bíblics relatius amb Pere[3][4] i la seva posició d'autoritat són:
Is 22:20-23: Aquell dia cridaré el meu servent (...) Li posaré damunt l'espatlla la clau del palau de David. Quan ell obri, ningú no tancarà; quan ell tanqui, ningú no obrirà.
Mt 10:2: Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere
Mt 16:18-19: Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
Lc 22:32: Jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans
Jn 21:17: Simó, fill de Joan, m'estimes? (...) Pere (...) li respongué: Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo. Li diu Jesús: Pastura les meves ovelles
Ac 10:46: Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué: (...) escolteu amb atenció les meves paraules
Gal 1:18: Vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes
Els versets associats amb el traspàs de poders de Papa a Papa són:
Ac 6:6: Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans
Ac 8:18: Quan Simó[n. 1] veié que l'Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apòstols, els va oferir diners
Ac 9:17: Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí quan venies, m'envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant
Ac 13:3: Llavors, després d'haver dejunat i pregat, els imposaren les mans i els van acomiadar.
1Tim 4:14: No et desentenguis del do que Déu et va concedir en virtut de les paraules profètiques i de la imposició de mans feta pel col·legi dels qui presideixen la comunitat.
1Tim 5:22: No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè et podries fer culpable dels pecats d'un altre, i tu t'has de mantenir net.
2Tim 1:6: Procura de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans