|
Clarice Benini
Clarice Benini (Florència, 8 de gener de 1905 – Rufina, 6 de setembre de 1976), fou una jugadora d'escacs italiana.[1] Pels seus resultats i nivell de joc, és considerada la més forta jugadora italiana de tots els temps, i una de les millors de l'Europa Occidental de mitjan segle xx. BiografiaVa quedar òrfena als 15 anys; el seu pare, Giuseppe, també escaquista, morí durant un torneig d'escacs a Viareggio. Benini va morir en ser assassinada el 1976 per un seu veí, a la vora de Rufina. Resultats destacats en competicióEl 1936 fou segona, rere la fortja jugadora Sonja Graf, al torneig femení de Semmering; per aquest èxit, l'ASI (Associazione Scacchistica Italiana, denominació de la Federació Italiana d'Escacs entre 1928 i 1946) li va atorgar el títol de Mestre ad honorem. El 1937 participà en el Campionat del món femení a Estocolm, on hi fou segona amb 10 punts de 14, rere Vera Menchik i per davant de Milda Lauberte, Sonja Graf, Mary Bain, Mona May Karff, i d'altres;[2] un resultat excel·lent sobretot tenint en compte la limitada experiència internacional de Clarice (el seu segon gran torneig) i el fet que la guanyadora, Vera Menchik, (que va acabar el torneig amb 14 punts de 14) era imbatible en aquella època. Menchik va guanyar els set títols mundials disputats entre 1927 i 1939, amb puntuacions molt altes, i només la seva mort en un atemptat a Londres el 1944, va poder acabar amb la seva absoluta supremacia en els escacs femenins mundials. El 1938 va guanyar el Campionat femení d'Itàlia, organitzat per la ASI, i repetí resultat el 1939, en ambdues ocasions per davant de Nelli Lanza. Aquest campionat es va deixar de jugar, i no es reprengué fins al 1973.[3] El 1950 participà novament al Campionat del món a Moscou, (el primer organitzat després de la guerra), on hi fou novena, degut principalment a la manca de preparació adequada, que no li va permetre repetir l'èxit de 1937.[4] El mateix any 1950 la FIDE li atorgà el títol de Mestre Internacional. Posteriorment, va ser segona als torneigs internacionals femenins d'Abbazia (1953-54), amb 13,5 punts sobre 17; de Gardone (1956) on fou campiona invicta, i d'Amsterdam (1957) on hi fou també campiona invicta.[5] Va deixar de jugar a mitjans dels anys 1960, a causa d'una malaltia als ulls. Partides notablesLa primera partida és contra la 17 vegades vencedora del campionat femení de Dinamarca, i la segona contra la més forta jugadora francesa dels anys 1950 i 1960s. Chaudé de Silans fou també una de les primeres dones a prendre part a les Olimpíades d'escacs "absolutes". Clarice Benini - Ingrid Larsen (Moscou, Campionat del món femení, 1950)
Chantal Chaudé de Silans - Clarice Benini (Moscou, Campionat del món femení, 1950)
Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
