Chamorro, o Chamoru, és un idioma que es parla sobretot a Guam i les illes Marianes.
Es tracta d'una llengua del grup austronesi relacionada amb algunes llengües de les Filipines.
Les arrels del lèxic pertanyen a la llengua espanyola en un 50% dels casos, però la gramàtica és austronèsia amb influències espanyoles.[1]
Per exemple bumbola vol dir jugar a pilota i deriva de la paraula castellana bola amb un prefix um i reduplicació de l'arrel.
Alfabet
' (parada de la glotis), A, Å, B, Ch, D, E, F, G, H, I, K, L, M, N, Ñ, Ng, O, P, R, S, T, U, Y
Frases bàsiques en Chamorro
- Håfa adai "Hola"
- Håfa tatatmanu hao? "Com estàs?"
- Hayi na'an-mu? "Com te dius?"
- Si Antonio yo' "Em dic Antonio"
- Buenas dias "Bon dia"
- Buenas tatdes "Bona tarda"
- Buenas noches "Bona nit"
- Adios "Adeu"
- Amigo "Amic"
- Si Yu'os ma'ase "Gràcies"
- Guåhan "Guam"
Numerals
El chamorro actual només utilitza nombres d'origen espanyol: unu, dos, tres, etc. L'antic chamorro utilitzava paraules pels nombres basats en categories: "nombres bàsics" (per dates, temps, etc.), "coses vives", "coses inanimades" i "grans objectes".
Català |
Chamorro modern |
Chamorro antic
|
Nombres bàsics |
Coses vives |
Coses ianimades |
Objectes grossos
|
un |
unu/una (time) |
håcha |
maisa |
hachiyai |
takhachun
|
dos |
dos |
hugua |
hugua |
hugiyai |
takhuguan
|
tres |
tres |
tulu |
tatu |
to'giyai |
taktulun
|
quatre |
kuåttro' |
fatfat |
fatfat |
fatfatai |
takfatun
|
cinc |
singko' |
lima |
lalima |
limiyai |
takliman
|
sis |
sais |
gunum |
guagunum |
gonmiyai |
ta'gunum
|
set |
sietti |
fiti |
fafiti |
fitgiyai |
takfitun
|
vuit |
ocho' |
guålu' |
guagualu |
guatgiyai |
ta'gualun
|
nou |
nuebi |
sigua |
sasigua |
sigiyai |
taksiguan
|
den |
dies |
månot |
maonot |
manutai |
takmaonton
|
cent |
siento |
gåtus |
gåtus |
gåtus |
gåtus/manapo
|
- El nombre 10 i els seus múltiples, fins a 90, són dies (10), benti (20), trenta (30), kuårenta (40), sinkuenta (50), sisenta (60), sitenta (70), ochenta (80), nubenta (90)
- Similars als nombres espanyols diez (10), veinte (20), treinta (30), cuarenta (40), cincuenta (50), sesenta (60), setenta (70), ochenta (80), noventa (90).
Referències
- ↑ Rafael Rodríguez-Ponga, Del español al chamorro: Lenguas en contacto en el Pacífico. Madrid, Ediciones Gondo, 2009, www.edicionesgondo.com