Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Chamorro

Infotaula de llenguaChamorro
Chamoru

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants60.000
Parlants nadius64.300 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deGuam i illes Mariannes Septentrionals Modifica el valor a Wikidata
EstatGuam Guam
(Territori no incorporat a USA)
Illes Mariannes
(Estat lliure associat a USA)
Classificació lingüística
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ch
ISO 639-2cha
ISO 639-3cha
SILCJD
Glottologcham1312 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere31-RAA-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecha Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2350 Modifica el valor a Wikidata
IETFch Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages846 Modifica el valor a Wikidata

Chamorro, o Chamoru, és un idioma que es parla sobretot a Guam i les illes Marianes.

Es tracta d'una llengua del grup austronesi relacionada amb algunes llengües de les Filipines.

Les arrels del lèxic pertanyen a la llengua espanyola en un 50% dels casos, però la gramàtica és austronèsia amb influències espanyoles.[1]

Per exemple bumbola vol dir jugar a pilota i deriva de la paraula castellana bola amb un prefix um i reduplicació de l'arrel.

Alfabet

' (parada de la glotis), A, Å, B, Ch, D, E, F, G, H, I, K, L, M, N, Ñ, Ng, O, P, R, S, T, U, Y

Frases bàsiques en Chamorro

Håfa adai "Hola"
Håfa tatatmanu hao? "Com estàs?"
Hayi na'an-mu? "Com te dius?"
Si Antonio yo' "Em dic Antonio"
Buenas dias "Bon dia"
Buenas tatdes "Bona tarda"
Buenas noches "Bona nit"
Adios "Adeu"
Amigo "Amic"
Si Yu'os ma'ase "Gràcies"
Guåhan "Guam"

Numerals

El chamorro actual només utilitza nombres d'origen espanyol: unu, dos, tres, etc. L'antic chamorro utilitzava paraules pels nombres basats en categories: "nombres bàsics" (per dates, temps, etc.), "coses vives", "coses inanimades" i "grans objectes".

Català Chamorro modern Chamorro antic
Nombres bàsics Coses vives Coses ianimades Objectes grossos
un unu/una (time) håcha maisa hachiyai takhachun
dos dos hugua hugua hugiyai takhuguan
tres tres tulu tatu to'giyai taktulun
quatre kuåttro' fatfat fatfat fatfatai takfatun
cinc singko' lima lalima limiyai takliman
sis sais gunum guagunum gonmiyai ta'gunum
set sietti fiti fafiti fitgiyai takfitun
vuit ocho' guålu' guagualu guatgiyai ta'gualun
nou nuebi sigua sasigua sigiyai taksiguan
den dies månot maonot manutai takmaonton
cent siento gåtus gåtus gåtus gåtus/manapo
  • El nombre 10 i els seus múltiples, fins a 90, són dies (10), benti (20), trenta (30), kuårenta (40), sinkuenta (50), sisenta (60), sitenta (70), ochenta (80), nubenta (90)
  • Similars als nombres espanyols diez (10), veinte (20), treinta (30), cuarenta (40), cincuenta (50), sesenta (60), setenta (70), ochenta (80), noventa (90).

Referències

  1. Rafael Rodríguez-Ponga, Del español al chamorro: Lenguas en contacto en el Pacífico. Madrid, Ediciones Gondo, 2009, www.edicionesgondo.com
Kembali kehalaman sebelumnya