|
Casque d'or
Casque d'or és una pel·lícula de l'any 1952 dirigida per Jacques Becker i protagonitzada per Simone Signoret i Serge Reggiani.[1] ArgumentJoinville-le-Pont, un assolellat diumenge del 1898. El fuster Georges Manda (Serge Reggiani) coneix en un cafè prop del riu a Marie, àlies Casque d'or (Simone Signoret), una jove i bella prostituta. Georges balla amb ella, enutjant Raymond (Raymond Bussières), amb qui es baralla. Marie és una de les meuques protegides per Félix Leca (Claude Dauphin), un aparent comerciant de licors, en realitat cap d'un grup criminal al qual pertany Raymond. La bonica prostituta i l'agosarat fuster es tornaran a veure. Raymond repta ara Georges a una baralla amb navalles. Georges clava la seua arma al pit del rival, el qual mor. Així és com el fuster esdevé un pròfug.[1] Context històric i artísticPel que se sap, al mil vuit-cents francès hi va haver una real Casque d'or, de debò dita Marie. En aquesta superlativa obra dels anys cinquanta del segle xx, el personatge és caracteritzat per la bella, carnal i resplendent Simone Signoret. Gràcies als seus irresistibles encants, la deessa de l'amor podrà seduir un simple fuster, George, interpretat per Serge Reggiani. Rememorant sense tristor ni enyorança, el director Jacques Becker ofereix una ben traçada pintura d'àmbits parisencs i confrontacions humanes. En consonància romàntica i fluida, la pel·lícula segueix la vida diària d'una munió d'ànimes coetànies, la majoria gent humil i senzilla, encara que també facinerosos, delinqüents comuns, meuques i algun burgès de Joinville-le-Pont.[1] Responsable del guió i de la pel·lícula sencera, Becker refina l'espontània naturalitat dels actors i explora el cor dels agredolços personatges. I sense defugir el realisme ni les conseqüències doloroses, recrea sense luxes, però exquisidament, una Belle Époque de marginats i classes baixes. Segurament, va trobar inspiració en els llibres d'Eugène Sue i les pel·lícules del pioner cinematogràfic Louis Feuillade, si bé només reconeixeria estar en deute amb el sensual impressionisme de Pierre-Auguste Renoir, i amb el fenomenal cinema del fill del pintor, Jean Renoir, del qual Becker fou durant vuit anys ajudant de direcció. L'assumpte mou alguns temes universals com són l'amor, la fraternitat, la puresa dels sentiments, la fidelitat i l'engany, que són llegits pel director amb alternança dramàtica i poètica.[1] Simone Signoret va definir la pel·lícula com "un senzill cant a l'amor i l'amistat", mentre que l'intel·lectual i historiador Georges Sadoul indicaria la vulgaritat dels diàlegs i la poca credibilitat dels personatges, en especial els obrers. El fracàs comercial fou estrepitós (a París, per exemple, només va estar set dies en cartellera).[1] Frases cèlebres
Curiositats
Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
