Està situat al sud de la comarca del Racó d'Ademús. La superfície del terme és muntanyenca i trencada. Les altures principals són: La Somera (981 msnm), Peña Alta (1.057 msnm) i La Molatilla (1.045 msnm) vèrtex geodèsic de tercer ordre. El riu Túria travessa el terme de nord a sud, circulant un bon tros per una vega fèrtil, encaixonant-se després en una profunda gola. A ell afluïxen el Barranc de Malas Noches i la Rambla del Barranc.
Cases Baixes té un clima continental. Com en la seua veïna Cases Altes, els vents dominants són el nord, l'est i el sud-oest, que és el que provoca les pluges a la tardor i la primavera. Els hiverns són freds.
El nucli de Barrachina és l'únic llogaret que pertany a Cases Baixes. Està en estat ruïnós des de mitjans del segle xx.
Història
És una població d'origen musulmà que va ser conquistada pels cristians en 1210 i incorporada al Regne de València pel rei Jaume I en 1259. Va ser un llogaret depenent d'Ademús fins a 1838, any que va ser declarada municipi independent per a constituir ajuntament propi marcant-se el seu terme en 1841 segons Madoz.[1]
La seua economia està basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia. La major part de les terres cultivables pertanyen al secà, i el cultiu que predomina és el de l'ametler, seguit dels cereals. Quant a la ramaderia, s'explota bestiar de llana i el ramat porcí.
En el seu entorn hi ha tres cursos d'aigua permanent: el riu Túria i els seus afluents el Ebrón i el Bohilgues; tots tres formen un ecosistema fluvial que es pot considerar com dels millor conservats de tot el País Valencià. Als cursos d'aigua permanents cal afegir una extensa xàrcia de rambles i barrancs. També és destacable la gran quantitat de fonts existents en el terme municipal.
Església de San Salvador. L'actual temple es va edificar en el segle xix, encara que la parròquia es va erigir en 1745 quan es va independitzar d'Ademús. Des de 1960 pertany a l'Arxidiòcesi de València. L'última restauració data de 1996.
Barraca Grande. Es tracta d'una antiga construcció feta completament de pedra, sense fang ni ciment, ja que les pedres se subjecten les unes a les altres i com a teulada té un munt de terra perquè no cali l'aigua. Està situada en la Pinada al costat del carril de la N-330.
Molí d'aigua. Del segle xviii, actualment s'està restaurant amb la intenció de tornar a posar-lo en funcionament. Antigament era propietat de nombroses persones, però a hores d'ara és propietat de l'ajuntament, que és qui s'encarrega de la seua restauració.
Festes i celebracions
Festes de Sant Antoni. Del 16 al 19 de gener se celebren les festes patronals d'hivern, en honor de Sant Antoni Abad i Santa Bàrbara. El seu principal acte són les fogueres, encara que també es realitzen processons, competicions lúdiques i esportives, revetles i actuacions folklòriques.
Festes de l'estiu. Del 6 al 9 d'agost se celebren en honor de San Salvador i constituïxen les festes patronals d'estiu. Igualment que les d'hivern, se celebren amb tota mena de competicions, revetles i actes festius.
