Campionat del Món de Trial 2012
La temporada de 2012 del Campionat del Món de trial fou la 38a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 13 proves puntuables, celebrades entre el 28 d'abril i el 29 de juliol. El campió vigent, Toni Bou, començà la temporada defensant el cinquè títol mundial consecutiu que aconseguí la temporada anterior, amb l'opció de situar-se com al pilot amb més campionats del món guanyats de la història (empatat a 12 amb Dougie Lampkin) si aconseguia el títol, atesos els sis mundials indoor que també havia guanyat fins a la data. Finalment fou així i el 8 de juliol es proclamà Campió del Món a manca de dues proves per al final, en guanyar el Trial d'Itàlia.[1] Els principals canvis de la temporada eren el retorn de Jeroni Fajardo a Beta, abandonant Ossa després d'haver-hi fitxat a la fi de 2010. En substitució seva, la marca catalana fitxà Dani Oliveras, pilot que retornava així a la competició del màxim nivell. També cal esmentar la incorporació d'un nou fabricant, JTG, empresa amb capital català però amb seu a l'Aragó, que hi participa amb Pol Tarrés. La seva moto ha estat dissenyada amb l'assessorament de Jordi Tarrés. Grans PremisEl calendari de la temporada 2012 estava previst inicialment a 13 curses (7 Grans Premis, sis dels quals de 2 dies).[2]
ClassificacióSistema de puntuacióEls punts s'atorguen als 15 primers classificats.
Classificació dels pilots
Classificació de marques
Referències
|