A finals de la temporada del 2018, Albert Cabestany va anunciar la seva retirada definitiva de les competicions del màxim nivell.[4] Tot i així, seguí vinculat al món del trial, aquest cop centrat en el nou campionat que havia creat feia poc la FIM per a les motos elèctriques, la Copa del món de Trial-E. Cabestany en va guanyar el títol les temporades del 2019 i el 2020 amb la Gas Gas.[5]
Biografia
Albert Cabestany va néixer a l'Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona.[6] De ben petit se sentí atret per les dues rodes, i amb cinc anys començà a competir en bicicleta en proves de trialsín (esport avui anomenat biketrial), proclamant-se'n subcampió del món en categoria "Poussin" l'any 1990.[6][7]
Cabestany heretà la passió pel trial del seu pare (qui li ha fet molts anys de motxiller), gran afeccionat a aquest esport i competidor amateur de jove. A dotze anys, Albert deixà el bicitrial i passà al trial en motocicleta.[8] La temporada de 1997 debutà en el Campionat del Món de trial -concretament, el 5 d'abril[3] al Trial de Sant Llorenç- i la seva progressió en pocs anys fou constant. La temporada del 2001 fou dura per a ell, ja que hagué de passar per la sala d'operacions per a treure's la placa que li havien posat arran d'una lesió que patí el 2000.[8]
Trial Indoor
Tot just un any després, el 2002, conquerí el seu títol de Campió del Món Indoor amb una victòria esclatant en la darrera prova.[9] Era el segon any que participava en aquest campionat, i s'hi havia inscrit com a suplent (De fet, va saber que el podria disputar complet poc de temps abans del seu començament, a causa d'una lesió de Graham Jarvis).[8] «Arribar a ser campió del món és allò que somia qualsevol pilot, i acabar amb la ratxa de Lampkin és la cosa que personalment més em satisfà», declarà en guanyar el campionat.[8]
