Camillo Bellieni
Camillo Bellieni (Sàsser, 31 de gener de 1893 - Nàpols, 9 de desembre de 1975) fou un polític i historiador sard, cofundador amb Emilio Lussu i Davide Cova del Partit Sard d'Acció. Passà la seva infantesa a Thiesi, es graduà en jurisprudència a Sàsser i en filosofia a Roma. El 1911 es mostrà contrari a la intervenció italiana a Líbia i el 1913 s'establí a Nàpols. Quan Itàlia participà en la Primera Guerra Mundial s'allistà en diverses companyies fins que va ingressar a la Brigada Sàsser, amb la que va resultar ferit a l'altiplà d'Asiago el novembre de 1917. Restà invàlid i va rebre la medalla al valor militar. Després de la guerra fou un dels fundadors del Partit Sard d'Acció, del que n'esdevingué un dels principals ideòlegs. El 1924 es graduà a Nàpols en paleografia i arxivística, i el 1925 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat de Bolonya, càrrec del qual fou remogut més tard per la seva manca d'afectació al feixisme, i fou enviat a la Universitat de Trieste. El 1943 va tornar a Sardenya i treballà com a bibliotecari a la Universitat de Sàsser. Participà en la reconstitució del Partit Sard d'Acció, en el que s'oposà al corrent d'Emilio Lussu, partidari de fer-ne una secció del Partit d'Acció. A començaments dels anys 1950 tornà a Nàpols, on es dedicà a l'ensenyament i no participà en política. Obres
Enllaços externs |