|
Cacicat
El terme cacicat[1] s'aplica, en antropologia social, a un dels estadis d'evolució organitzativa de les societats tribals, concretament al més avançat d'ells, "que anuncia la forma estatal en les seves complexitats".[2] És una forma d'organització molt típica dels clans de Polinèsia i Micronèsia, encara que també s'ha trobat sovint a Àsia central, als bantu d'Àfrica, Carib i entre tots els d'Amèrica Organització generalL'organització política del "cacicat" abasta un àmbit regional, al front del qual se situen caps militars i poderoses nobleses primitives, amb economies diversificades i d'elevada productivitat. Es tracta, per tant, d'un model ben diferenciat de la tradicional "tribu segmentària", que es caracteritzava per estar escassament dotada econòmicament parlant i políticament fragmentada, amb cabdillatge local, d'abast limitat i sense privilegis.[3] El "cacicat", per contra, respon a diversos elements estructurals i organitzatius, conforme a la descripció de Marshall Sahlins:
El clan cònicEl tipus més depurat de "cacicat", és el denominat clan cònic, integrat per un extens grup de descendència comuna, delimitat i segmentat sobre la base de prejudicis ideològics. És un clan convertit en organització política, regit pel principi de primogenitura.[4] L'organització inclou una línia de descendència principal (anomenada "degana") i diverses secundàries. Els llinatges secundaris dominen els assentaments tribals locals i es consideren emparentats entre ells, integrant així un llinatge superior de caràcter zonal, territori que comprèn a tots els assentaments germanats (fratria) i té al seu front un cap, descendent de la línia degana. Diversos districtes o zones, al seu torn, conformen l'estructura regional del clan cònic, en el cim de la qual es troba, sempre, un descendent directe del fundador de la línia degana, i per tant del propi clan, l'autoritat del qual excedeix amb molt a la dels caps de les tribus segmentàries. Aquesta estructura política implica, necessàriament, l'exigència a les comunitats locals de mercaderies i serveis per als cerimonials, funcionaris i nobles. El cacic, en cada graó, intervé en l'economia de les comunitats, la fomenta i l'explota.[5] Els caps, per tant, tenen privilegis i obligacions definides, ostentant a més una autoritat autèntica: els altres estan obligats a obeir-li. La tribu, en aquest sistema, es conforma com el conjunt d'un o diversos clans cònics, aconseguint així una gran grandària i extensió, i un caràcter "quasi-estatal". Vegeu tambéReferències
|
