Ca n'Amell Gran

Ca n'Amell Gran
Dades
Tipus	Masia
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Guineueta (Barcelonès)
Localització	Marie Curie, 21
41° 26′ 15″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.43757842°N,2.16948539°E / 41.43757842; 2.16948539

Ca n'Amell Gran, també anomenada can Vilafranquesa (pels comtes de Vilafranquesa) o can Gaig (pels masovers) és una masia del segle xvi situada a l'actual barri de la Guineueta de Barcelona. A partir de la dècada del 1950 se l'havia anomenat erròniament ca n'Ensenya (una masia propera ja enderrocada), que donà nom a la plaça del davant de la masia.^[1] L'error es va agreujar quan el casalot es va convertir en equipament municipal, rebatejant-lo altre cop com a masia de la Guineueta (situada al barri de Canyelles).^[2]

Durant els segles xvi i xvii va pertànyer als comtes de Vilafranquesa, originaris del País Valencià, i posteriorment va passar a la família Amell, que la va tenir durant cinc generacions i es dedicaven principalment a la vinya, recollint el raïm de la finca i de les finques veïnes per a premsar i fer-ne vi. Els comtes de Vilafranquesa van reclamar la propietat dos segles després, recuperant-la, però pocs anys després la van vendre a la família Payerol. El 1876 es va enderrocar la meitat de la masia pel seu estat ruïnós, i es va construir l'edifici actual, i el 1880, la família Payerol va vendre les terres, mantenint la masia, a l'Hospital de la Santa Creu.^[3] El 1885 es va posar la primera pedra de l'Institut Mental, que va entrar en funcionament el 1889, però s'acabaria de construir el 1913. Era una edifici enorme, amb dotze pavellons i 700 m de llarg per 200 m d'ample.^[4]

La masia va continuar fabricant vi, però a partir de la dècada del 1960 l'Hospital de la Santa Creu vengué les terres per a construir-hi un polígon d'habitatges. Aleshores, la masia perdé l'ús agrícola i es transformà en un centre per a joves i infants. El 1996 passà a mans de l'Ajuntament de Barcelona, que enderrocà la part antiga que quedava de la masia original pel seu estat ruïnós. La part nova es rehabilità i es convertí en un casal infantil, de joves i en la seu d’entitats com ara els Diables o l’Ateneu de la Guineueta, entre d’altres. A la part on abans s'alçava la part original de la masia, s'hi construí una estructura moderna on s'emplaça una de les entrades, les escales i serveis.^[3]