Comtat de Vilallonga
El comtat de Vilallonga fou un títol concedit el 1603 pel rei Felip III de Castella a Pere Franquesa i Esteve, senyor de Vilallonga i secretari dels consells d'Aragó, de Castella, d'Inquisició i d'Estat.[1] El succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l'orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí el 17 d'agost de 1659 sense fills.[2] En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa.[3][4] Posteriorment, ja en el segle xx, el títol fou tornat a concedir, el 1901, al diputat a les corts i senador Marià de Vilallonga i d'Ibarra (Bilbao 1864 — 1913), fill del figuerenc Josep Vilallonga i Gipuló. Continua en la mateixa família.[5] Comtes de Vilallonga
Referències
|