|
Bocarrot
El bocarrot és una mena de geni propi de la mitologia catalana. Emparentat amb els sàtirs grecs i els faunes romans, segons les antigues creences populars vivia als camps de blat i n'estimulava el creixement de les plantes, fent que donessin gra gros i abundant.[1][2] Si un segador es trobava malalt de forma sobtada era perquè havia ensopegat amb el bocarrot, que s'anava amagant entre les espigues fins que era capturat amb l'últim cop de falç.[1] El bocarrot és invisible i es pot fer més gran o més petit a voluntat.[1] Cultura popularEl fet de personificar el blat amb els bocs era usual antigament a Catalunya. A Samalús, Vallès Oriental, es coneixia com a "bocarrot" el darrer blat, mentre que de la darrera mota de blat que quedava per segar se'n deia "boc" o "cabra". A més, els segadors se’n reien de l'últim a enllestir la feina tot cridant-li «T'has quedat boc!» i fent-li «Be! Be!».[3][4] A Gósol, Berguedà, els antics segadors creien en un geni del blat que anomenaven "el boc", l'esperit del darrer blat. Qui agafava el "bocarrot" s'assegurava el rendiment del camp, riquesa i prosperitat.[5] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
